El 1819 Théodore Géricault va presentar al Salon de París, després d’un any d’intens treball, la coneguda pintura El rai de la Medusa, una obra monumental que mostra el moment que els supervivents del naufragi de la fragata homònima, ocorregut quan es dirigia al Senegal el 1816, albiren a l'horitzó la nau que els salvarà. Els seus rostres reflecteixen la por, l’angoixa, el desequilibri i la fragilitat provocats per tretze dies a la deriva en ple Atlàntic en què van patir ofegaments, motins, assassinats i canibalisme.
L’artista, rigorós quan agafava els pinzells, s’havia documentat a bastament per a preparar el quadre. Havia llegit Naufrage de la Frégate la Méduse, un opuscle en el qual el cirurgià Henri Savigny i l’enginyer naval i geògraf Aléxandre Corréard, que havien sobreviscut a la tragèdia, explicaven els terribles fets, com havien resistit la malaptesa, la manca de commiseració, la maldat i les pitjors calamitats imaginables, i també havia entrevistat els autors. Així mateix, havia demanat a l’Hospital de Beaujon fragments de cadàvers que li permeteren reproduir amb exactitud la textura i el color de la carn en descomposició dels nàufrags morts.
Potser allà va conéixer el metge en cap de l’Hospital de la Salpêtrière, Étienne-Jean Georget, però no se sap amb certesa. Tanmateix, tot apunta que al voltant del 1822 aquest alienista o psiquiatre, que acabava de publicar Sobre la follia, un llibre molt exitós, va encarregar a Géricault una sèrie de retrats dels pacients del sanatori mental que sofrien alguna monomania, un terme en desús en la pràctica clínica referit a una fixació particular dels malalts, que derivava en comportaments delirants. Probablement, asseguren els especialistes, les peces tindrien la finalitat d’ajudar a l’estudi d’aquesta afecció psíquica.
Cinc retrats perduts
Géricault va pintar deu monomanies de les quals fins al 2021 només n’hi havia localitzades cinc en diversos museus del món: L’enveja, La ludopatia, La fixació obsessiva, El segrest de xiquets i La cleptomania. Cinc llenços que havien sigut propietat d’un alumne de Georget, conegut com Lachèze; els altres que havien pertangut a un altre deixeble, anomenat Maréchal, s’havien esvaït. No obstant això, se suposava que existien per una carta publicada el 1863 per un famós marxant d'art que els va veure en un àtic a Baden-Baden, a Alemanya.
Però el 2021 Javier S. Burgos, investigador distingit de la Unitat Predepartamental de Medicina de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, va trobar una de les obres perdudes, La melancolia, en una col·lecció privada italiana, un descobriment que es va publicar en una de les revistes científiques més prestigioses, The Lancet Neurology. Un any després, gràcies a les seues recerques, es va afegir al conjunt un altre títol: L’embriaguesa, que estava en una galeria de Versalles.
«Sempre busque històries sobre neurologia i em va cridar l'atenció a la primera que un artista, a principis del segle XIX, intentara pintar la follia», assenyalava el científic. «Qualsevol expert en art sabia molt més que jo sobre Géricault, però tenia un avantatge, i és que m'interessaven molt els textos científics. Aquells primers psiquiatres parisencs van escriure tractats mèdics, i en aquests havia d’haver-hi les pistes», explicava.
Ara el científic ha tornat a exposar en la mateixa revista com ha arribat fins a una altra peça desapareguda, la tercera, que permet avançar en la identificació de la sèrie completa. Es tracta de Retrat d’un home anomenat el Vandeà, un monomaníac dels esdeveniments polítics, un tipus de malaltia mental segons els psiquiatres de l’època. Un quadre que s’exhibeix al Museu del Louvre, però que no s’ha relacionat amb l’encàrrec de Georget a Géricault fins al descobriment de l’investigador de l’UJI.
Javier S. Burgos (el Port de Sagunt, el Camp de Morvedre, 1971) és biòleg i després d'un doctorat i molts anys d'investigació i docència en diferents universitats, s’ha especialitzat en la neurobiologia de la malaltia d'Alzhèimer. El 2020 va publicar Geografía de la locura, i el 2021 Diseñando fármacos.