L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Santi Borrell a la poeta Isabel M. Ortega (Tarragona, 1955), que va publicar el seu darrer llibre de poesia, Gravetat, el passat mes de novembre, i ja està en la segona edició. Un volum molt notable que no hauria de passar desapercebut. Ortega ha anat bastint la seua obra sense fer gaire soroll, mantenint el seu compromís exclusiu amb el llenguatge poètic.
Per part seua, Antoni Martí Monterde reflexiona sobre com les relacions entre Barcelona i València, entre el País Valencià i Catalunya, han estat condicionades per les deficients connexions ferroviàries. «És evident que aquesta infraestructura té un component simbòlic molt important, i que l’Estat, sota diverses formes, tant amb governs socialistes com populars, ha impedit el seu ple desenvolupament», assenyala Monterde.
D’altra banda, Vicent Garcia Devis s’endinsa en Asimptomàtic, de Joan Carles Martí, un poemari que és el seu testament sentimental de vocació sanadora, el seu exorcisme íntim per a constatar el seu pas per aquest món, com comunament fan tots els escriptors.
En aquest número, Maria Jiménez Fortea recomana Els inútils, d’Andreu Sevilla, una novel·la que mostra un món devastat, d’aquells que aborronen, ja que el títol fa referència ni més ni menys que als conductors encarregats de dur les restes d’un home, mort durant la Guerra Civil, al Valle de los Caídos, mausoleu de José Antonio i símbol de la «reconciliació nacional» per a Franco, que ha ordenat portar allà, de grat o per força, caiguts dels dos bàndols traient-los si cal de cunetes, fosses comunes o cementeris.
A més, aquest dissabte, Georgina Solà ressenya L’home que seu al passadís, de Marguerite Duras, un text escrit sencer en condicional per una persona de qui no se sap res, i que mira un home i una dona el temps de congriar-se una tempesta d’estiu.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la llibreria Gaudí, a Reus.