Un total de 27 municipis que acullen 360.000 habitants integren la comarca del Baix Segura, la més meridional del país. Aquest espai geogràfic té fama de conservador. La problemàtica de la manca d’aigua, les manifestacions contra l’ensenyament en valencià, la religiositat i el caràcter tradicional de l’agricultura encaixa amb el comportament electoral dels veïns de la comarca, que en les últimes eleccions valencianes van donar suport a les opcions de dreta en un 60%. L’esquerra, en aquesta legislatura, s’ha esforçat especialment per a capgirar la situació. Sobretot el president Ximo Puig, present al Baix Segura per a reivindicar el Pla Vega Renhace, dissenyat per a pal·liar les destrosses que va causar la DANA del 2019; o per a denunciar la retallada de l’aigua que ha d’arribar al Segura a través del riu Tajo.
A nivell municipal, en canvi, els resultats són més ajustats. A nivell global, en les últimes eleccions locals la dreta es va emportar el 54,4% dels vots en aquesta comarca, però les alcaldies estan bastant més repartides.
La capital, Oriola, està governada pel PSPV i per Ciutadans, que formen un executiu en minoria després d’una moció de censura executada l’any passat que va servir per a expulsar l’alcalde del PP, Emilio Bascuñana. La ciutat més poblada, Torrevella, està governada amb una còmoda majoria absoluta del PP amb l’alcalde Eduardo Dolón, mà dreta de Carlos Mazón a la Diputació d’Alacant i candidat a Les Corts enguany per aquesta demarcació. Els populars disposen de 10 alcaldies a la comarca, i els socialistes de 13. Ciutadans en té dues, una candidatura independent governa a Catral en minoria i la màxima singularitat la representa Daia Vella, la localitat menys poblada de la comarca, governada per Compromís.
Partit Popular
El PP ha posat tota la carn a la graella per a fer del Baix Segura el territori clau en la tornada de la dreta al Palau de la Generalitat. Els alcaldes de Torrevella i d’Almoradí figuren en llocs d’eixida a la llista de Les Corts i aspiren a revalidar sengles alcaldies, mentre que el partit compta amb recuperar l’alcaldia d’Oriola malgrat que el seu candidat, José Vegara, estiga imputat per dos presumptes delictes fiscals que en un primer moment va negar.
Aquesta imputació esperen aprofitar-la les candidatures de l’esquerra local, amb la socialista Carolina Gracia al capdavant del PSPV i amb la possible empenta que Cambiemos, marca local de l’esquerra alternativa que integra Podem, Esquerra Unida, Compromís i persones independents. Malgrat la situació, el PP confia en una victòria més o menys còmoda i amb un bon resultat de Vox que permetria que la suma dels dos partits fora suficient per a arribar a l’alcaldia.
El partit de Carlos Mazón confia a conservar les alcaldies de Torrevella i Almoradí, així com també la de Callosa de Segura, on es presenten cinc candidatures de dretes: PP, Vox, España Viva, el Partido Demócrata Social Jubilados Europeos –liderat per l’antiga responsable d’España Suma– i una candidatura independent liderada per l’exalcalde del PP Francisco Javier Pérez, que va ser expulsat per Mazón com a assessor a la Diputació quan va fer públic que es presentava a les eleccions. Manuel Martínez Sirvent, alcalde actual, espera revalidar el càrrec liderant la llista del PP tot i estar investigat per no haver impedit presumptes irregularitats urbanístiques a la seua localitat.
Una altra de les localitats governades pel PP amb més població de la comarca és Albatera. Ana Serna, diputada provincial, és l’alcaldessa d’aquest municipi de 12.000 habitants, i també aspira a la reelecció. El PP també ostenta les alcaldies de Redovà, Coix, Bigastre, Formentera i Benijòfar.
PSPV
Els socialistes també compten amb candidats que tenen problemes amb la justícia. A Benejússer hi ha Miguel López, qui serà jutjat per haver demanat el vot abans de la campanya del 2015. A Los Montesinos, José Manuel Butrón governa des del 1991 i està acusat d’haver assetjat laboralment un funcionari. I a Benferri Luis Vicente Mateo compta amb una condemna per aquest mateix delicte, exercit contra un funcionari que va discutir la despesa municipal.
El PSPV és el partit que disposa de més alcaldies a la comarca. La més destacada és la d’Oriola, tot i que s’aguanta amb fils a través d’un pacte amb Cs que no ha obtingut el suport extern de Cambiemos després de diversos incompliments per part de l’alcaldia. Altres localitats destacades amb alcaldes socialistes són Rojals, amb Antonio Pérez Garcia; o Sant Fulgenci, amb José Sampere. Ambdós aspiren a la reelecció en dues localitats que destaquen per tindre més habitants estrangers –fonamentalment britànics– que nadius. A Guardamar, l’única localitat valencianoparlant de la comarca, també hi ha un alcalde socialista. Es tracta de José Luis Saez, qui va aspirar a dirigir el partit a nivell comarcal, tot i que la partida la va guanyar l’alcalde de Dolors, José Joaquín Hernández, secretari general del PSPV al Baix Segura i diputat provincial. Ambdós aspiren també a la reelecció.
Altres localitats amb alcalde socialista són Sant Miquel de Salines, Rafal, Algorfa, Xacarella i Sant Isidre.
Les excepcions
L’alcalde de Catral, Juan José Vicente, encapçalava al 2019 una candidatura independent que va pactar la governabilitat amb el PSPV, tot i que més tard els socialistes serien expulsats del govern local. Enguany l’alcalde no figura a cap llista, i a Catral només es presenten el PP, el PSPV i Vox.
A Granja de Rocamora el candidat del PP, Francisco Javier Mora, va ser alcalde durant l’anterior legislatura, tot i que ho era amb Ciutadans, partit amb què es va presentar al 2019. Mazón l’ha incorporat enguany a files i espera revalidar l’alcaldia. Ciutadans també ostenta l’alcaldia de Benejússer després d’un pacte rotatiu amb els socialistes. Qui té la vara de comandament és Rosa García, que també ha tingut problemes amb la justícia, acusada d’haver assignat un contracte sense pressupost ni competències. L’alcaldessa torna a presentar-se encapçalant la llista de Cs i el seu company de viatge aquesta legislatura, l’esmentat Miguel López, que va ser alcalde entre 2019 i 2021, liderarà també la llista dels socialistes tot i tindre també qüestions pendents en els jutjats.
Tot i que els casos més singular són els de les «daies». A Daia Nova també hi va haver un pacte d’alcaldia rotativa entre Ciutadans i PSPV. A hores d’ara l’exerceix el socialista Pablo Girona, que aspira a la reelecció, mentre que per part de Cs la candidata és Inmaculada Vicente, primera tinent d’alcaldia. I a la Daia Vella, per últim, governa Compromís amb majoria absoluta a través de José Vicente Fernández Costa, membre d’Iniciativa, que s’enfrontarà al PP. Curiosament, a la localitat menys poblada del Baix Segura, la llista del PP està liderada per l’excandidat de Cs, Rafael Vives. El partit taronja va ser l’únic que, amb Compromís, va obtindre representació a l’Ajuntament el 2019. José Ángel Lorenzo Sanz, que aquesta legislatura ha sigut regidor amb Cs, també integra enguany la candidatura del PP.
