Corria l’any 2011 i Carlos Mazón figurava com a director gerent de la Cambra de Comerç d’Alacant, la màxima figura dins d’aquesta institució. En aquell moment Mazón tenia 37 anys i ja havia sigut vicepresident de la Diputació d’Alacant durant el mandat de José Joaquín Ripoll. Havia arribat a la corporació provincial després d’accedir com a regidor a Catral (Baix Segura), una localitat amb la qual no tenia cap relació. Tot després d’haver exercit com a director general de l’Institut Valencià de la Joventut des de 1999 i com a director general de Comerç i Consum de la Generalitat a partir del 2003.
El 2011 Mazón portava dos anys com a màxim responsable de la Cambra de Comerç i era, també, un dels patrons de la Fundació Hèrcules. El propòsit d’aquesta entitat lligada a l’Hèrcules Club de Futbol era gestionar el futbol base de l’equip de la ciutat d’Alacant, del qual Mazón sempre s’ha declarat seguidor.
Al febrer d’aquell any Mazón era imputat per possibles irregularitats en l’entitat futbolística. L’assenyalat es mostrava «tranquil» i en disposició de col·laborar amb la justícia. Amb ell hi havia assenyalats, també, els expresidents de l’esmentada fundació, Ignacio Mangada i Rafael Gregory. Els dos van estar implicats en l’operació Brugal, encara pendent de sentència i que afecta l’expresident de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, per una sèrie d’adjudicacions presumptament il·legals a empresaris afins.
Mangada i Gregory figuraven en les converses intervingudes pel jutge planificant el control del Partit Popular a favor de l’esmentat Ripoll, enfrontat a la direcció exercida per Francisco Camps en el partit, i a Julio de España, també expresident de la Diputació, que s’havia acostat a aquest sector i al qual anomenaven «Don Pimpón». Gregory acabaria sent condemnat a nou mesos de presó per apropiació indeguda el 2015, pena que el Suprem finalment va revocar.
Mazón, Mangada i Gregory havien sigut assenyalats per la Fiscalia Anticorrupció. En el cas de l’actual candidat del PP, la imputació estava relacionada amb la seua etapa anterior com a vicepresident de la Diputació. La sospita era que Gregory havia utilitzat la institució provincial per a finançar la Fundació Hèrcules en un moment en què el deute amenaçava la supervivència de l’entitat. A canvi, la Diputació, segons els indicis, podria haver adjudicat contractes menors d’obra pública a empreses que patrocinaven econòmicament l’entitat esportiva. Una de les empreses assenyalades era Tizor, propietat del controvertit empresari Enrique Ortiz, propietari de l’Hèrcules i qui va reconèixer davant el jutge haver sufragat campanyes electorals del PP.
Qui era director gerent de la Cambra de Comerç d’Alacant va declarar a finals de febrer del 2011 al costat de l’empresari Rafael Bonete, propietari d’Arosa, una altra de les constructores sota sospita. Tots dos van defensar la gestió de la Fundació Hèrcules i van demanar l’arxiu de la causa, inserida dins de l’esmentat cas Brugal. Abans de declarar, Mazón defensava haver contribuït a la «bona imatge» de l’entitat esportiva, i es mostrava tranquil.
Un any més tard, al març del 2013, la causa seria arxivada perquè els fets no van quedar suficientment provats. La jutgessa no va trobar evidències que relacionaren els contractes d’Arosa per part de la Diputació amb el patrocini de l’empresa a favor de la Fundació Hèrcules. Abans, Fiscalia havia demanat tancar el cas sense més conseqüències.
Problemes en la Fundació Hèrcules
La Fundació Hèrcules, en canvi, sí que ha patit problemes amb la justícia. Tants que a hores d’ara continua inscrita, però sense enregistrar cap activitat. Amb el propòsit de gestionar el futbol base del club, l’entitat s’ha vist envoltada per un seguit de polèmiques que han derivat en una situació límit en l’Hèrcules Club de Futbol.
Al 2009, la Fundació va ser l’entitat que va negociar el traspàs del futbolista alacantí Raúl Ruiz al Reial Madrid per 300.000 euros. Tot i que poca gent va sospitar d’aquesta particularitat en el contracte, el cert és que ara fa dos anys una altra promesa del club alacantí, Abde Ezzalzouli, va ser fitxat pel Barça a través d’una operació gestionada també per la Fundació Hèrcules. Aquest fitxatge va deixar dos milions d’euros a la Fundació.
En canvi, el club i la fundació van ser imputats per la justícia després que l’Agència Tributària advertira la Fiscalia del fraccionament del fitxatge d’Abde, futbolista que hui juga cedit en Osasuna, en 34 xecs de 60.000 euros per a sumar d’aquesta manera els dos milions del cost del traspàs. El club, endeutat, havia sigut embargat per Hisenda el 2017, fet pel qual havia d’atorgar de manera automàtica qualsevol ingrés extraordinari que poguera contribuir a la reducció del deute. D’ací, se sospita, que fora la Fundació l’encarregada de gestionar la venda del futbolista.
Aquest episodi ha comportat la imputació de l’ara expresident de l’Hèrcules, Carlos Parodi, també militant del PP i exmembre de l’executiva del partit a Alacant. El jutge demana tres anys de presó per a ell per aixecament de béns.
El cert és que Mazón, desvinculat d’aquest episodi, mai no s’ha arribat a expressar amb contundència contra la gestió del club protagonitzada pel seu propietari, Enrique Ortiz, que ha conduït l’entitat futbolística al seu pitjor moment de la història en termes esportius i reputacionals. Els aficionats, organitzats a través de penyes i de col·lectius constituïts exclusivament per a demanar un relleu en la propietat del club, exigeixen la implicació dels polítics en aquest propòsit, atès que va ser l’Ajuntament d’Alacant qui va col·locar Enrique Ortiz al capdavant de l’entitat el 1999. Fins ara, Mazón no s’ha arribat a pronunciar amb la contundència exigida contra els dirigents del club, i no són pocs els qui relacionen els vincles del passat entre Mazón i Ortiz amb la tebiesa en aquest aspecte del candidat del PP a presidir la Generalitat.
