Manca d'informació, silenci i desprotecció per part de les institucions, tant local, com autonòmica o estatal. Aquesta és la sensació que hi ha entre el veïnat de la zona coneguda com el Camí Vell de Terol, al municipi de Sagunt, afectats per un parc solar de 400 megawatts i 50 quilòmetres de línies d'alta tensió, promogudes per una empresa anomenada Renovalia.
Des de l'associació que han creat per defensar-se, denuncien que l'empresa no ha intentat en cap cas posar-se en contacte amb la gent afectada, sinó que ha optat per l'expropiació com a primera via, generant «temor i desassossec» entre els propietaris que han rebut la carta amb el preavís d'expropiació. Els seus requeriments d'informació i empara a l'ajuntament de Sagunt, a la Direcció General d'Energia i Mines i a Red Eléctrica Española «han estat ignorats». «L'alcalde de Sagunt ens va rebre i ens va prometre concertar una reunió amb Renovalia, però encara estem esperant, mentre veiem a la premsa com ell es passeja per les instal·lacions de l'empresa. De les altres dos institucions, encara estem esperant resposta».
Els veïns defensen que els permisos d'accés a la xarxa elèctrica obtinguts per Renovalia per evacuar l'energia generada estarien caducats, en no haver presentat la Declaració d'Impacte Ambiental tres anys després d'aconseguir els permisos. «De fet –continuen- el projecte presenta tantes deficiències i el seu grau de maduresa és tan baix, que la legislació indica que aquesta concessió està caducada».
De fet, dels huit projectes que Renovalia va presentar a la mateixa zona, tots ells per sota els 50 MW –en el que se sospita que seria una maniobra de fraccionament-, cinc ja han estat desestimats.
Una empresa opaca
Renovalia és propietat de diferents fons d'inversió internacionals –coneguts habitualment com a «fons voltor»- entre els quals hi ha els estatunidencs Blackrosck i Cerberus, l'italià F21 i l'israelià Enlight. Com no es tracta d'empreses del camp de l'energia, els veïns sospiten que es tracta d'una operació especulativa i que «els terrenys es podrien vendre una volta aconseguides les autoritzacions administratives, abans i tot de materialitzar-se el projecte». «És un exemple molt clar de les conseqüències de la bombolla renovable», denuncien, i que no tindria res a veure amb les necessitats de la transició energètica.
De fet, des de l'associació calculen que a Sagunt hi ha pràcticament un miler d'hectàrees en polígons industrials, que «podrien aprofitar-se». I això sense comptar altres àrees com centres comercials, pàrquings, línies de ferrocarril o autopistes. «Aquesta electricitat podria produir-se ací mateix sense afectar el paisatge o les zones agrícoles», defensen.
Un conflicte creixent
Pràcticament no passa un dia sense que es faça públic un nou projecte de parc fotovoltaic en terrenys agrícoles, a Gaianes (el Comtat), per exemple, ahir mateix. No és estrany que per a les zones d’interior, especialment afectades, siga un dels temes que més poden afectar en les eleccions del 28 de maig.
