És ben conegut el mapa electoral que José María Aznar va dibuixar al seu cap per a guanyar les eleccions espanyoles de 1996. Per a ell, segons molts dels polítics i dels periodistes que van poder cobrir aquella època, la victòria del PP al País Valencià el 1995 havia de generar un efecte dòmino que culminara amb la seua arribada a Moncloa un any més tard.
L’èxit de la jugada es va poder constatar pocs dies abans de les eleccions, el 27 de març de 1996, quan Aznar, amb Eduardo Zaplana i Rita Barberà, va omplir l’estadi de Mestalla. El 28 de maig de 1995 el PP ja havia sigut la formació més votada a les municipals de tot l’Estat, amb un milió més de vots que el PSOE. Pel que fa a les autonòmiques, hi va haver comicis en 12 territoris, i el PP va apartar els socialistes del poder en sis: Astúries, l’Aragó, La Rioja, Madrid, Múrcia i el País Valencià.
Al marge de Madrid pel seu pes específic dins l’Estat, el territori amb més potencial que queia en mans del PP era el País Valencià, que fins aleshores havia estat governat amb certa comoditat pels socialistes i que experimentava un important canvi de paradigma.
Amb encert o no, els partits actuals amb intencions de governar han fet la mateixa lectura: la que situa el País Valencià com l’eix del canvi polític al conjunt de l’Estat o com l’eix de la resistència del govern progressista. Al marge de Madrid, on la victòria d’Isabel Díaz Ayuso sembla assegurada, el País Valencià és el territori amb més habitants dels que celebren eleccions autonòmiques enguany. I en l’inici de la campanya són molts els referents polítics els qui hi ha volgut estar.
Alberto Núñez Feijóo visitava València al costat de Carlos Mazón i María José Catalá a La Marina, mentre que per part del PSOE els ministres Nadia Calviño –a Mislata, Horta Sud–, Fernando Grande-Marlaska –a Elx, Baix Vinalopó– i Diana Morant –a Castelló de la Plana– visitaven feien parada al territori durant les primeres hores de campanya, només una setmana després de la gira de Pedro Sánchez pel País Valencià. Per part d’Unides Podem hi eren els també ministres Irene Montero, Alberto Garzón i Ione Belarra a València, mentre l’ultradretà Santiago Abascal també protagonitzava un míting aquest divendres al cap i casal.
No serà l’única visita d’aquests líders polítics al País Valencià, atès que Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo protagonitzaran actes a la plaça de bous de València els dies 20 i 21 de maig respectivament. Alhora, Yolanda Díaz, que donarà suport a la candidatura de Podem i Esquerra Unida, ha triat Alacant com a ciutat per a fer el seu gran míting de campanya al País Valencià. Ho farà el dimecres 24 a l’espai cultural de Les Cigarreres per a mirar de mobilitzar el vot a aquesta coalició, de la qual depèn la continuïtat del Botànic; i també per a estimular els electors en clau municipal en una ciutat com Alacant, on només una alta participació podria acabar amb un futur govern de PP i Vox, que a hores d’ara és el més probable segons les enquestes. Díaz també participarà en un acte a València organitzat per la Comissió Ciutat Port i que comptarà amb la presència de l’alcalde Joan Ribó i de la candidata d’Unides Podem a l’alcaldia, Pilar Lima.
Si es fa cas de la correlació electoral entre l’Estat i el País Valencià s’evidencia que els resultats no sempre han sigut calcats als dos territoris. Després de la victòries de Zaplana i Aznar el 1995 i el 1996 respectivament, el PP va aconseguir la majoria absoluta al Congrés l’any 2000 amb els vots massius rebuts des del País Valencià, on quasi el 53% dels electors van votar Aznar.
Al 2004, l’arribada del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero Zapatero, el PP va tornar a ser el partit més votat, però la suma de PSPV i Esquerra Unida sumava més vots que aquell PP que ja liderava Rajoy i que aglutinava tota la dreta espanyola.
Al 2008 Zapatero va revalidar la majoria, però el PP va obtindre el 52% dels vots valencians al Congrés mentre que a Les Corts encadenava majories absolutes consecutives. El percentatge es va elevar al 54% a la tardor del 2011, quan Rajoy va aconseguir la majoria absoluta amb el 54% dels vots dels valencians. Mesos abans el PP havia assolit la seua última majoria absoluta fins que el 2015 va irrompre el primer Botànic.
Aquell 2015 va evidenciar que a la dreta –aleshores ja dividida en PP i Cs– era més fixe a nivell estatal que a nivell valencià: els dos partits van sumar el 39% dels vots a Les Corts, mentre que al desembre, a les eleccions estatals, en van obtenir el 47,4%, tres punts menys que al juny del 2016, quan es van repetir els comicis.
A les últimes eleccions, tant valencianes com estatals, la correlació va ser similar: a Les Corts la dreta, ara també amb Vox, va sumar el 46,7% dels vots, mentre que al Congrés la dreta va aconseguir, al novembre de 2019, el 49,62% del suport dels electors valencians en uns comicis en què el PSOE va ser la força més votada, tant al País Valencià com a l’Estat espanyol, i després dels quals Pedro Sánchez va poder fer govern.
