Anit començava oficialment la campanya per a les eleccions municipals i valencianes del 28 de maig. Les diferents formacions amb presència a Les Corts han fixat els seus projectes electorals al voltant de diferents eixos amb l’esperança de sumar majories parlamentàries. Aquestes són les prioritats de les distintes candidatures.
PSPV
Entre els partits del Botànic, el PSPV aspira a continuar liderant aquesta coalició progressista basant la seua propaganda en la valoració de la gestió feta i situant la responsabilitat de l’obra de govern, pràcticament de manera exclusiva, en el president Ximo Puig. És ell qui, en cartells electorals i sota el lema «el president», sembla ser el principal valor d’un PSPV que intenta fugir del soroll mediàtic que arriba des de Madrid, on Pedro Sánchez no viu el seu millor moment.
Ximo Puig s’ha proposat aconseguir la plena ocupació, ha anunciat la creació de vivendes socials que podrien ser posades a disposició de la ciutadania més vulnerable en format de lloguer i es reclama com un garant de l’estabilitat davant el possible retorn del PP a les institucions valencianes.
Compromís
Des de Compromís, tot i que fa uns mesos es preveia una caiguda en la representació de la coalició a Les Corts, esperen igualar el resultat de fa quatre anys, quan van obtindre 17 diputats. El partit es presenta amb Joan Baldoví com a candidat després que Mónica Oltra esdevinguera la cara visible de la consolidació dels valencianistes en la política institucional. Baldoví, diputat al Congrés l’última dècada, ha establert un discurs que gira al voltant de la defensa dels serveis públics com ara la sanitat, l’educació o la dependència i defensa, també, la gestió realitzada aquests huit anys, a més d’adreçar-se als electors més joves, de posar en valor la protecció del medi ambient, del feminisme i dels drets LGTBI.
Unides Podem
Al si del Botànic, qui ho té més complicat en aquesta cursa electoral és Unides Podem, que presenta el vicepresident segon Hèctor Illueca com a candidat. Aquest espai ha viscut una etapa convulsa durant la legislatura. La dimissió de Rubén Martínez Dalmau va obrir la porta a Illueca, que ha centrat la seua gestió en l’àmbit de la vivenda i qui defensa la llei aprovada per a garantir l’accés a aquest dret fonamental. Alhora, Unides Podem ha centrat el seu relat en el discurs contra els «oligopolis» alimentaris, enfocant les crítiques, principalment, en el propietari de Mercadona, Juan Roig, cosa que ha situat la coalició en el centre de molts debats mediàtics. En canvi, les lluites internes al si d’aquest espai que comparteixen Podem i Esquerra Unida han afectat l’aliança, que aspira a superar la tanca electoral del 5%, fonamental en la reedició del Botànic.
PP
Pel que fa a la dreta, el PP compta amb ser el partit més votat en aquestes eleccions, però no les té totes per a assegurar que accedirà al Palau de la Generalitat. El candidat, Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant, ha assegurat que destinarà a la sanitat pública un terç del pressupost total, tot i que no ha descartat la privatització d’alguns dels centres sanitaris que van esdevenir públics durant les últimes legislatures gràcies a la reversió practicada pel Botànic. El PP també ha centrat el seu discurs en matèria de vivenda amb l’anunci de la creació de 10.000 llars de protecció oficial i de mesures per a incentivar l’emancipació dels joves, tot i que Mazón ha assegurat que en cas de governar eliminaria la Conselleria de Vivenda –que lidera Hèctor Illueca– i que aquest àmbit passaria a ser gestionat des d’una direcció general. La principal bandera de Mazón, això sí, és l’abaixada generalitzada d’impostos. El candidat vol convertir el País Valencià en el territori amb menys pressió fiscal de l’Estat després de Madrid, i ha comptat amb l’ajuda d’Isabel Díaz Ayuso per a estendre aquest missatge entre l’electorat.
Vox
Si el PP accedeix al Palau de la Generalitat serà gràcies al suport de Vox, que aspira a millorar el resultat de fa quatre anys, quan va obtindre 10 diputats. El seu candidat, el catedràtic de Dret Carlos Flores Juberías basa la seua campanya en la defensa del castellà i en la seguretat ciutadana anunciant més efectius policials i més contundència judicial. Vox també ha assegurat que tancarà À Punt si governa a la Generalitat, i si els números donen lluitaran per liderar la Conselleria d’Educació. El candidat de la formació ultradretana va ser condemnat fa més de vint anys per violència masclista contra la seua exparella, però aquest passat sembla que no incomoda Vox, que ha mantingut el candidat malgrat aquestes acusacions.
Ciutadans
La formació taronja va ser la tercera més votada al 2019, però enguany tot fa pensar que quedarà fora de Les Corts. La negativa d’Albert Rivera a pactar una coalició de govern amb Pedro Sánchez després de les eleccions d’abril del 2019 van ser el punt de partida de la pèrdua de suports del partit, tal com es va veure a les eleccions espanyoles de novembre d’aquell any i a les autonòmiques que s’han celebrat a posteriori. Fins i tot a Catalunya, on Ciutadans va nàixer i va arribar a ser la força més votada, Vox ha passat per davant d’aquesta formació, que mira de sobreviure al País Valencià amb la candidatura de Mamen Peris, que manté un discurs molt més moderat que el del seu antecessor, Toni Cantó. Ciutadans basa el seu programa en la reducció d’impostos i en l’estalvi econòmic des de l’administració.
