El barranc de les Ovelles, ubicat al barri alacantí de Sant Gabriel, és un dels espais naturals que més caracteritzen la ciutat. Fa dos segles va ser testimoni de la batalla entre els constitucionalistes i els Cent Mil Fills de Sant Lluís, enviats per a restablir l’absolutisme. Símbol de la part sud del terme municipal, del barri pescador de Sant Gabriel, aquest barranc també s’ha contemplat com una eina útil a l’hora de contindre les catàstrofes climàtiques, fonamentalment episodis de pluges torrencials. La de 1982 no es va poder evitar, però les característiques del barranc han de servir per a impedir episodis futurs similars.
En canvi, el manteniment d’aquest barranc no sembla adequar-se a aquest propòsit. L’Associació de Veïns Gran Via Sud ha denunciat l’Ajuntament davant el contenciós administratiu perquè consideren que l’executiu local, integrat pel Partit Popular i per Ciutadans, no està actuant com caldria a l’hora de gestionar el llit del barranc. D’aquesta negligència, entenen, es podria derivar una nova catàstrofe natural, bé siga amb la impossibilitat de canalitzar aigües en un episodi de torrencialitat o bé siga permetent la contaminació constant a causa dels abocaments que van a parar a aquest accident geogràfic.
Sol Garcín, presidenta de l’esmentada associació de veïns, explica que el barranc de les Ovelles està catalogat al PATRICOVA (Pla d’Acció Territorial de Caràcter Sectorial Sobre la Prevenció del Risc d’Inundació a la Comunitat Valenciana) amb un nivell de perillositat 1, que és el més alt de tots, degut al fet que el barranc recull les aigües torrencials de tota la rodalia de la ciutat d’Alacant.
Fruit d’aquesta característica es van fer unes obres de dragat que van cloure al 2013 perquè el barranc guanyara profunditat, davant la impossibilitat d’ampliar-lo pels laterals atès que és adjacent a barris i vivendes. Però en canvi, malgrat aquestes obres, l’Ajuntament, segons els denunciants ha ubicat sis punts d’abocaments no autoritzats amb aigües que no són tractades i que han fet malbé el llit del barranc i el seu cabal. En aquest sentit, la demanda de l’associació veïnal va adreçada perquè la justícia obligue l’Ajuntament a garantir la neteja del barranc amb les infraestructures necessàries i a garantir el seu sanejament, a hores d’ara malmès amb les aigües fecals que arriben al barranc a través d’aquests sis punts que, a més a més, s’han establert sense autorització.
«Tot això es tradueix en llots fecals i redueix la capacitat de desguassar. Estem reclamant des de fa molts anys la retirada d’aquests punts i que facen infraestructures que garantisquen el sanejament del barranc i millores en la depuradora: és qüestió de salut i de seguretat», lamenta Sol Garcín. L’activista veïnal també apunta que els barrancs depenen de les confederacions hidrogràfiques, en el cas del de les Ovelles de la del Xúquer; però els trams urbans per on transcorren és responsabilitat dels ajuntaments. «Hem presentat, al d’Alacant, instàncies perquè complisca amb les seues obligacions de neteja i dragat, però ens van dir que això era competència de la Confederació Hidrogràfica, encara que sabem que no és cert», insisteix, mentre que lamenta que altres barrancs del terme municipal, com el d’Aiguamarca i el del Juncaret, ubicats en zones més benestants, estan «totalment cuidats i habilitats, mentre nosaltres som l’abocador de la ciutat».
Alhora, els veïns també alerten de l’afectació d’aquestes aigües contaminades sobre zones pròximes que compten amb protecció ecològica, com ara la posidònia inserida dins la Xarxa Natura 2.000 que hi ha entre la costa de Sant Gabriel i l’illa de Tabarca. «És el món al revés: hem d’anar als tribunals perquè els ajuntaments complisquen la llei», protesta Garcín.
