La Unió de Periodistes Valencians ha presentat aquest matí en roda de premsa els Premis Llibertat d’Expressió 2023.
Enguany l’assemblea de la Unió de Periodistes va decidir atorgar dos premis Llibertat d’Expressió 2023. En l’àmbit estatal, l’assemblea guardonà al periodista basc, Pablo González, empresonat a Polònia, fa ara més d’un any, sense judici i en aïllament. González està acusat d’espiar per a Rússia mentre cobria la crisi de refugiats provocada per la invasió d’Ucraïna. Polònia va prorrogar l’empresonament preventiu durant tres mesos més que estan a punt de finalitzar. La Unió de Periodistes reclama l’excarceració del periodista i la celebració d’un judici just amb garanties.
En l’àmbit internacional es va decidir premiar al periodista nicaragüenc, Carlos Fernando Chamorro Barrios, exiliat del seu país, per segona vegada, davant la persecució política exercida pel règim de Daniel Ortega, que ha perseguit i empresonat a centenars d’opositors i periodistes des del seu retorn al poder en 2007, despullant-los, fins i tot, de la nacionalitat nicaragüenca. Carlos F. Chamorro ha estat hui present a València, provinent de Costa Rica, per a rebre el guardó en representació de tots i totes les periodistes nicaragüenques que es troben en la mateixa situació.
Vicent Marco, president de la Unió de Periodistes, ha iniciat la roda de premsa agraint la presència dels guardonats i les seues representants en l’acte, i ha exposat els motius que portaren a l’assemblea de socis i sòcies de la Unió a triar estes dues candidatures. Marco ha afegit, a més, que en el cas de Pablo González, l’Assemblea de la FAPE, va aprovar fa unes setmanes, una resolució per urgir al govern a prendre mesures per a garantir que es respecten els drets humans de Pablo, cosa que no està passant en l’actualitat i que les seues representants han confirmat durant la seua intervenció.
El president de la Unió ha comentat breument la persecució patida pel periodista Carlos F. Chamorro des de 2007 i ha destacat el «compromís inalterable» de Chamorro amb el periodisme i la seua capacitat de treball per a continuar, ara com ara, informant sobre Nicaragua des de l’exili, amb tot el que això implica.
Després d’aquestes paraules, Marco ha cedit el torn de paraula a Oihana Goiriena, parella de Pablo González i a Maribel Martínez, secretària de l’organització FreePabloGonzalez. «Fa ja més d’un any i dos mesos que van silenciar a Pablo, que li van impedir estar on ell és realment valuós, allí on succeeix la notícia. Hui novament acudisc a rebre un premi per la llibertat d’expressió en nom de Pablo González, mentre ell continua privat de totes dues coses, de llibertat i del dret a expressar-se sense censura» afirmava Oihana Goiriena.
La representant de Pablo González ha explicat les condicions en què està el periodista en la presó de Polònia, «passa 23 hores al dia tancat en una cel·la, sense ventilació, sense llum directa i sense contacte amb el món exterior. Tan sols he pogut anar a visitar-li en una ocasió, i des de fa tan sols un parell de mesos té contacte directe amb el seu advocat de confiança. En aquest temps, encara no li han autoritzat poder parlar amb els seus fills. Porten 14 mesos sense escoltar el seu pare, incapaços d’entendre el què està succeint», relatava emocionada.
Goiriena ha finalitzat la seua intervenció denunciant «el poc suport» rebut per part de les autoritats espanyoles i europees i la falta de contundència a l’hora de pronunciar-se sobre la terrible situació del periodista espanyol. «Ho he dit en diverses ocasions: al Govern no li demanem que es posicione, únicament, que lluite perquè es respecten els drets bàsics de Pablo i perquè se li garantisca un judici just al més aviat possible».
En nom de Pablo González ha parlat també Maribel Martínez, secretaria de l’associació FreePabloGonzalez, una associació creada, com ella ha explicat, per amics de Pablo, companys que estudiaren junts el màster de Periodisme i que coneixen bé Pablo i «el seu compromís amb la professió, la seua generositat i solidaritat». «Pablo González ha cobert bona part dels conflictes bèl·lics i les revoltes socials que s’han produït en esta última dècada en l’espai postsoviètic, fins i tot quan cap altre mitjà ho ha considerat rellevant. És una veu autoritzada que hauria d’estar aportant tot el seu coneixement» comentava Maribel Martínez. «Des de la nostra associació demanem un judici just per a ell, on li donen veu i li deixen explicar-se, així com un tracte digne i que respecten els seus drets».
Després de les paraules de Maribel Martínez, el president de la Unió ha cedit el torn de paraula a l’altre guardonat, Carlos Fernando Chamorro qui ha viatjat des de Costa Rica per a rebre el premi.
Carlos Fernando Chamorro ha començat a relatar la situació a Nicaragua després d’agrair l’atorgament d’este guardó i dedicar-ho a l’equip de Confidencial, als periodistes independents de Nicaragua i a la memòria del periodista Ángel Gahona, assassinat l’any 2018 mentre cobria unes protestes cíviques; i de José Ruben Zamora, director d’El Periódico a Guatemala, qui després d’estar pres durant nou mesos, ara està enfrontant un judici «que amenaça la llibertat d’expressió a Guatemala». Chamorro ha explicat que des de 2018 més de 600.000 nicaragüencs, el 10% de la població del país, ha hagut d’exiliar-se. D’entre ells, a més de 316 ciutadans nicaragüencs el règim de Daniel Ortega els ha retirat el passat mes de febrer la nacionalitat, en un acte que ha qualificat «d’il·legal, inconstitucional, i violador de tractats internacionals subscrits per l’Estat de Nicaragua». En la llista dels 316 ciutadans hi havia 23 periodistes, persones vinculades als mitjans de comunicació, ara ja en l’exili, «condemnats sense cap prova per presumptes delictes de “conspiració contra la sobirania nacional”, “rentat de diners”, i “propagació de falses notícies”, alguns d’ells van estar en presó d’aïllament o sota arrest domiciliari fins a 600 dies», confirmava Chamorro.
Esta situació provoca que «en aquest moment a Nicaragua ja no existeixen fonts independents a qui es puga atribuir una informació, una dada, o una valoració dels fets. Tots sense excepció sol·liciten que les seues identitats siguen protegides per a poder informar o opinar, per temor a represàlies oficials, que inclouen la presó. Aquesta doble criminalització de la llibertat de premsa i de la llibertat d’expressió –per a silenciar a periodistes, fonts informatives, i la llibertat d’opinió–, representa l’última etapa d’un llarg procés de demolició de l’estat de dret», deia el guardonat.
«No obstant això, el periodisme des de l’exili resisteix com l’última reserva de totes les llibertats conculcades. La repressió contra els periodistes inclou assassinats i agressions físiques, censura a la televisió, destrucció física de mitjans, bloqueig duaner als periòdics, fins a culminar amb el tancament i la confiscació de mitjans, la imposició de lleis repressives, i l’empresonament de periodistes. Des de mitjan 2021, estic exiliat per segona vegada a Costa Rica, per a evitar ser silenciat a Nicaragua amb una infame acusació criminal i una ordre de captura. Tota la meua redacció, i pràcticament tots els mitjans de comunicació independents, estem treballant des de l’exili. L’exili ja no és una situació temporal d’emergència que ens obliga a eixir i reubicar-nos en un altre país, sinó una condició permanent, de mitjà termini», ha conclòs Chamorro.
