Borrell devia ser secretari dalgun ministeri encarregat dobra pública, encara no era ministre, i en el seu català del prepirineu va dirigir unes paraules als assistents. Era una vella aspiració del regants de la Plana tindre assegurat el subministre daigua, i la contribució de la conducció des de Vallat fins a lembassament construït era innegable.
Però prompte es va comprovar que les coses no eren de color rosa ni verd. Una part significativa dels usuaris potencials no es va apuntar, les collites ja shavien quedat penjant algun any i la inversió per tant tenia el seu risc. Després van vindre les dificultats o impossibilitats per a donar-se de baixa els qui no volien seguir, perquè lhoritzó de la taronja seguia sense estar clar. Un principi elemental de la democràcia, ser lliure de pertànyer o no a una associació, estava qüestionat.
Una obra que lestat espanyol hauria pogut fer fa un segle si no shaguera enfangat en inútils polítiques colonials, arribava tard i malament. Encara la comunitat de regants constituïda té pendent facilitar el cultiu ecològic, perquè la incorporació de fertilitzant químic des de lorigen no ho permet i els nombrosos pous de la zona han anat abandonant-se, sense haver-los sabut integrar en la nova realitat del reg a pressió. Pous que ens haguérem estalviat de fer si les infraestructures agràries shagueren fet quan tocava per part de les autoritats de lestat. Sí, el progrés econòmic lhem hagut de promoure nosaltres sols.
Deixem les lamentacions i tractem dentreveure quina pot ser la seua política, Sr Borrell, al capdavant del càrrec que ocuparà. I la qüestió, resumida, és molt senzilla: tractarà de rendibilitzar aquella obra que va inaugurar?
Segur que tindrà visites de sectors que invocaran la llibertat de comerç i la promoció de territoris allunyats i desafavorits per a implantar i continuar els seus negocis de producció i exportació de fruita. Als productors europeus de tota la vida els recordarà que shan de modernitzar i fins i tot vostè els dirà que els ajudarà. I jo em pregunte, ¿no seran diners tirats que només serviran per enganyar-nos i allargar lagonia del camp valencià?
Diners tirats van ser també els que en el seu moment es van fer servir per a fomentar el cooperativisme agrari. Ara estem veient com les cooperatives de comercialització van desapareixent perquè no poden fer res davant la distribució, que sí que està concentrada en poques mans.
Com a socialista que és no caiga en contradiccions i no afavorisca els grans productors agraris mundials. Com a defensor de la lluita contra el canvi climàtic que diu ser no caiga en contradiccions i no defense els que estan destruint la natura per a implantar els seus cultius i transportant les collites a milers de kilòmetres. Com a defensor de salaris mínims més elevats, no fomente el treball mal pagat en el Tercer Món. Com a defensor de la salut que segur que és, promocione més bé els productes de proximitat, que fan els agricultors europeus de sempre. Com a defensor dels més dèbils que diu ser el seu partit, ajude el llaurador valencià a comercialitzar el seu producte, que no siga titella de la gran distribució.
Si aconsegueix tot això segur que rendibilitzarà aquella obra que va inaugurar entre Onda i Ribesalbes, en un passat no massa llunyà.
