Bertrand Russell
Ens preguntàvem l’altre dia com ompliríem les nostres vides amb una renda bàsica universal i sense haver de fitxar mai en una feina. En aquest sentit, cap al 1935, en l’assaig «Elogi de l’ociositat» deia el matemàtic, filòsof i Premi Nobel de Literatura Bertrand Russell (1872-1970), que un home que ha treballat moltes hores al llarg de tota la vida, s’avorrirà si de sobte es troba ociós. També va reflexionar sobre les possibles repercussions d’un sistema d’oci generalitzat gràcies a la tecnologia i va proposar reduir la jornada laboral diària a quatre hores, les quals haurien de donar dret als productes de primera necessitat i a les comoditats elementals a la vida, de manera que la resta del temps hauria de ser per emprar-lo lliurement.
Afirmava Russell, que les diversions dels habitants de les ciutats modernes tendien a ser cada volta més passives i col·lectives, així com a reduir-se a la contemplació inactiva de les hàbils activitats dels altres. Sens dubte, aquestes diversions són millors que cap, però no són tan bones com ho podrien ser les d’una població que tinguera, gràcies a l’educació, un camp més ampli d’interessos intel·lectuals relacionats amb la feina. Una millor organització econòmica que permetera a la humanitat beneficiar-se de la productivitat de les màquines conduiria a un gran augment del temps lliure, i el molt de temps lliure tendeix a ser tediós excepte per a aquells que tenen considerables interessos i activitats intel·ligents.
En aquest sentit, és cert que moltes persones que no tenen la necessitat de guanyar-se un sou continuen treballant per plaer, com molts escriptors, artistes, metges, polítics, científics i filòsofs, fins i tot persones amb rendes o amb una jubilació suficient per viure sense penúries ni angoixes. Són persones actives al llarg de tota la seua vida, persones amb passió pel treball que exerceixen i per «més viure», per dir-ho amb Nietzsche. I aquest és l’altre quid de la qüestió: treballar per gust en aspectes que aporten valor tant a un mateix com a la societat. En efecte, el nombre d’hores de treball obligatori s’ha anat reduint de manera progressiva al llarg del segle XX, però la idea atrevida i revolucionària de la renda bàsica universal gràcies a la tecnologia de la IA va més enllà: reduir la jornada laboral al que cadascú lliurement decidisca.
Humanisme Tecno-Intel·ligent
Doncs bé, l’increment de la productivitat en la producció i distribució de béns i serveis gràcies a la IA, pot ajudar a dissenyar aquest món utòpic en què el voluntariat social i el desenvolupament físic i psíquic de les persones siguen els grans propòsits per omplir la vida, és a dir, treballar per desig en compte de per necessitat, i també per augmentar els ingressos. Un món utòpic que primer cal imaginar-ho per poder-lo construir. Un món amb una cosmovisió Humanista Tecno-Intel·ligent, per així encunyar la cosa.
Una ociositat omplida amb intel·ligència, és a dir, una Ociositat Intel·ligent que enriquisca la intel·lectualitat, l’emocionalitat, la diversitat i les relacions humanes seria una cosa desitjable i un gran èxit de la Humanitat. Doncs bé, hi ha gent convençuda que en nom del progrés humà és desitjable que la IA, amb totes les precaucions tècniques, ètiques, jurídiques i més que calga prendre, acapare les tasques que no aporten cap valor a les persones. Per això, la Intel·ligència Artificial amb la Renda Bàsica Universal, l’Ociositat Intel·ligent i els Drets Humans, conformen les quatre condicions necessàries de possibilitat per a l’emergència del sistema social i econòmic Humanisme Tecno-Intel·ligent.
En suma, des del domini del foc o la invenció de la roda, les innovacions tecnològiques han incorporat millores al benestar dels humans. De la mateixa manera que les investigacions i invencions en camps de la medicina, la matemàtica, la química o la física han propiciat importants avanços tecnològics, la IA ens ha endinsat a la Segona Revolució Digital i l’Era Cognitiva del segle XXI, adquirint la mateixa importància que tenen els grans interrogants de la ciència.
Com qualsevol gran innovació, es requerirà un temps d’adaptació i transformació de les velles estructures, un període que pot comportar canvis dràstics en la manera de concebre i assimilar el que és nou. La possible irrupció de grans borses de desocupació tecnològica a conseqüència de la pèrdua de treball net pel desplegament massiu de la IA pot desestabilitzar el sistema social, però pot ser també un gran estímul per forçar polítiques estratègiques que repercuteixen en benefici del bé comú.
És cert que al llarg de tota la història humana, l’ociositat de molts a costa d’altres ha propiciat el desenvolupament de les arts, la filosofia, la ciència i la tecnologia. Potser en un futur no molt llunyà, amb un sistema social i econòmic com l’Humanista Tecno-Intel·ligent, podrien despuntar i florir nous invents al servei de tota la Humanitat.
Bon diumenge i bona sort.
