A principis dels anys setanta s’inaugurava l’estadi José Rico Pérez. Construït a tocar del castell de Sant Ferran, a la partida coneguda com Les Nogueroles, aquell estadi de l’Hèrcules Club de Futbol va ser la porta d’entrada als anys més exitosos del club, que el 1975 i el 1976 acabaria les temporades en les millors posicions de la seua història –cinquè i sisè respectivament. Poc més tard, el 1982, el Rico Pérez esdevindria seu del Mundial de Futbol, acollint fins i tot el partit en què es va disputar el tercer i el quart lloc d’aquella competició, que va enfrontar França amb Polònia.
Aquells anys huitanta, amb la consolidació del turisme, representaven tota una oportunitat per a Alacant. L’esport local havia viscut els seus millors anys als setanta i la ciutat mirava de projectar-se a través de distints vessants.
Hui tot és ben distint. El Rico Pérez, que simbolitzava aquell èxit efímer, hui és la casa involuntària de desenes de persones sense sostre que han improvisat la seua «vivenda» als afores de l’estadi esportiu. L’arribada d’aquests ciutadans empobrits s’ha multiplicat l’últim any arran de l’aprovació de l’ordenança de convivència cívica, que va ser aplicada a l’Ajuntament amb els vots del PP, de Ciutadans i de Vox. L’oposició titlla aquesta normativa com «l’ordenança de la vergonya», atès que permet multar persones per dormir al carrer o per exercir la prostitució. Fins i tot el bisbe d’Oriola, José Ignacio Munilla, conegut pels seus postulats ultraconservadors expressats reiteradament per Twitter, va rebutjar aquesta mesura.
La vicealcaldessa Mari Carmen Sánchez, de Ciutadans, en canvi, va aplaudir la normativa pel fet que «Alacant és una ciutat turística i hem de mirar no només per la qualitat del turisme, sinó perquè la imatge de la ciutat estiga en condicions d’higiene i salubritat», deia en una entrevista al diari Información. I el cert és que aquesta «neteja» del centre va ser paral·lela a l’arribada dels sense sostre als afores, especialment al mont Tossal, on hi ha l’estadi Rico Pérez.
Aquesta instal·lació esportiva, propietat de l’empresa Aligestión –gestionada per Enrique Ortiz, propietari de l’Hèrcules Club de Futbol– i ara adquirida per l’Institut Valencià de Finances pel deute acumulat, concentra brutícia als seus voltants fins al punt de generar crítiques entre els veïns i d’animar el Consell a anunciar una inversió de mig milió d’euros en obres d’adequació, anunci que ha coincidit amb la campanya electoral. El president Ximo Puig, a més, ja va prometre la implicació de la Generalitat en la renovació de l’estadi, que vol convertir en un complex esportiu amb el nom Arena Alicante.
Mentrestant, però, els problemes s’acumulen. El passat divendres 21 d’abril, un home de 52 anys va ser assassinat a colps a les immediacions de l’estadi. Tres persones van ser detingudes. Els fets es van produir a les zones d’acampada de les persones sense sostre, on un descontrolat va anar agredint els presents amb un ganivet i amb una pedra. Aquest últim objecte, colpejat sobre el cap de la víctima, va causar-li la mort.
Al costat del Rico Pérez hi ha un centre de la Creu Roja on assisteixen centenars de persones cada dia. L’ordenança no ha erradicat la pobresa, sinó que l’ha traslladat d’ubicació. Els veïns de la zona en són conscients i han protestat davant aquesta situació, que queda ben lluny de ser solucionada.
