Jaume Noguera i Mengual, nascut a Xaló (la Marina Alta), és llicenciat en Dret i Filologia Hispànica. Autor d’obres de narrativa, poesia i assaig, ha sigut distingit com a cronista oficial per l’Ajuntament de Xaló. Vida nova és la seua segona novel·la, després d’Un esclat de llum (Edicions del Sud, 2017).
Vida nova és una obra que podria ser catalogada de novel·la històrica per aquells a qui els agrade posar etiquetes. Jo no ho faré, perquè en un llibre caben molts ingredients i, concretament, en aquest Jaume Noguera n’ha inclòs de tot tipus.
L’obra ha sigut publicada per Edicions del Sud (2023) amb una portada que inclou una atractiva fotografia en blanc i negre. Crida especialment l’atenció la mirada de la xica més jove, entre serena i enigmàtica. Sens dubte, aquests ulls ens conviden a obrir el llibre i endinsar-nos en la història que ha teixit Noguera.
Anna és una adolescent de València que se’n va a viure a Benimussa, el poble de sa tia. Allí descobrirà tot un món ple de curiositats, personatges nous i situacions impensables. A pesar de la desaparició de sa mare, la xica lluita per adaptar-se a la nova existència amb l’ajuda de sa tia Dolors (una dona empoderada i avançada en el seu temps). A Benimussa, Anna troba l’amistat, l’amor i un propòsit especial. És al poble on Anna sabrà qui és i d’on ve. Allí se n’adonarà que estar en pau amb ella mateixa significa estar en pau amb la vida en general.
L’argument és senzill, però està amanit amb riques tradicions populars, contalles, cançons i receptes de cuina; així com rituals màgics, costums ancestrals i pràctiques d’agricultura (especialment relacionades amb la producció de l’oli i la pansa). L’acció transcorre durant els darrers anys de la II República i els primers temps de la postguerra civil espanyola.
Quant a l’estructura, el llibre consta de dues parts: «El descobriment del poble» i «La voluntat de sobreviure». Cadascuna d’elles es dividix en capítols breus i ben acabats. Açò fa que la lectura siga fluïda i molt agradable. A més, com que l’autor usa els verbs en present, fa la sensació de proximitat i complicitat amb els lectors i les lectores, la qual cosa sempre s’agraïx.
Particularment, m’ha encisat la personalitat de la protagonista. Malgrat la joventut d’Anna, criden l’atenció les seues qualitats: actitud positiva, capacitat d’adaptació, empatia i resiliència. Qualitats que tant destaquen hui en dia els especialistes en salut mental. Per tant, llegir Vida nova és un bàlsam per a l’ànima i una cura per a la psique.
També he gaudit amb les cançons i els refranys populars, dels quals soc una apassionada defensora. I he aprés molt sobre l’agricultura de secà. Faig una menció especial a l’episodi en el qual l’autor explica què és el «don de la curació» i com es transmet de generació en generació. Em pareix que s’hi ha parlat poc en la literatura de ficció i m’haguera agradat que Noguera haguera incidit un poc més… Però ja se sap que els millors perfums venen en flascons menuts.
En resum, Vida nova se m’ha fet curta per diverses raons: el seu estil àgil i fresc, el seu argument captivador i l’autenticitat dels personatges. Com diuen alguns lectors recalcitrants, els llibres que no paguen la pena de ser rellegits, tampoc no mereixen ser llegits. I jo repassaré de nou aquest llibre. D’aquesta forma, assaboriré lentament totes les bones sensacions que m’ha transmés.
