Ara que hem viscut dos conteses electorals comprovem com totes les formacions polítiques es proclamen defensores del món rural. Tots volen aturar el despoblament, defendre la taronja de la competència deslleial, aconseguir preus dignes per al llaurador… Ja vorem què faran fins a les properes eleccions.
Confie que en siguen uns quants els qui com jo compartisquen unes idees en favor del reviscolament de l’agricultura valenciana. Només des d’un fort convenciment i de ganes de veritat de canviar la dinàmica es pot confiar en el futur del camp.
Vull per obrir la qüestió exposar unes quantes raons que aconsellen que el sector primari cresca.
- descongestionar les ciutats. Efectivament els nuclis habitats de mitjana i gran dimensió s’han convertit en residències de parats i d’ocupats precaris, desesperats per aconseguir una faena.
Un treball digne en el medi rural per a una part d’eixos desfavorits faria que no hi hagueren tants gats per a la rata i el percentatge d’ocupació i els sous dels sectors secundari i terciari pujarien. A més els preus dels lloguers de pisos i cases baixarien en disminuir la demanda.
- Cuidar el paisatge, prevenir incendis. Els terrenys que hi ha envoltant els nuclis de població eren en altre temps un espai agradable per la varietat de coses plantades. La ciutat de València té la sort de continuar en part d’eixa manera, però la majoria de pobles han substituït les seues hortes per espais degradats. No anem a entrar en les causes, només direm que això generalment es pot revertir. Conec bé un cas on es torna a aprofitar l’aigua d’una font que anava tota a parar al riu i ara en uns terrenys urbans hi ha collites ecològiques que es venen directament als consumidors. Abans era una àrea degradada, llesta per a la combustió i per a la proliferació d’animals indesitjables. I a més s’ha creat ocupació.
Més separat dels nuclis habitats hi ha el problema dels incendis en zones forestals. Les parts més baixes d’eixos espais poden ser com en altre temps cultivades d’oliveres, garrofers, ametlers i ceps. No seria així tan fàcil la propagació d’incendis.
Ja sé que vindran els senyors de la UE i ens diran que anem a crear excedents de producció. Però ells ho tenen molt fàcil: quan a l’Europa atlàntica abandonen un cultiu es fa una vegetació que no és tan combustible com ací ni fa mal a la vista. Si parlem dels excedents ells han aprés ràpid a fer servir la llet i el sucre per a moltes coses. Nosaltres els hem de plantar cara i defensar l’agricultura mediterrània. No són ells els qui ens paguen la lluita contra el foc, per tant que ens deixen fer. I dels excedents, que no n’hi haurien d’haver amb una bona política comunitària, ja els transformarem com fan ells.
- Reconèixer i promoure l’agricultura a temps parcial. Ha d’acabar-se la percepció social que hi ha a molta part del territori quan es veu al qui va a treballar-se les terres com una persona que no té altra cosa que fer. El treball en la terra pròpia o llogada s’ha de vore com una autoocupació, complementària d’altres com a contractat. S’ha de reconèixer a tots els efectes i s’ha de valorar el fet que el propietari deixe una part de la seua jornada laboral per a un altre que estiga parat del tot.
Això és possible si s’asseguren preus dignes i si desapareixen els robatoris i ahí han d’intervindre les administracions públiques. És un plantejament que fomentaria un autoconsum saludable, més presència al medi rural i més tècniques ecològiques en el cultiu.
Del Segura al peu del Penyagolosa el País Valencià té una varietat de climes que fan possible molts cultius. No tenim la millor terra del món però és d’una qualitat suficient, Els coneixements i l’experiència acumulada fan possible traure-li un bon partit. Els recursos hídrics no són extraordinaris però en general no són un factor limitant per bé que hi ha àrees on caldria intervencions. La dimensió de les parcel·les és l’adequada alhora per a facilitar-ne l’accés a moltes famílies per procurar-se l’autoconsum i als que produisquen per a comercialitzar.
En una propera col·laboració seguirem donant arguments en favor de l’agricultura valenciana.
