L’estudi del crani del Papa Luna revela que va ser una persona «amb una ment privilegiada» i que va morir als 95 anys. Així ho va assenyalar el doctor Salvador Baena, cap de servei de Patologia Forense de l’Institut de Medicina legal d’Aragó, en les jornades acadèmiques commemoratives del VI centenari de la mort del pontífex que es van celebrar el cap de setmana passat al castell de Peníscola (el Maestrat), impulsades per la Diputació de Castelló, amb la col·laboració dels ajuntaments de Peníscola i d’Illueca, localitat aragonesa on va nàixer el 1328.
Baena va exposar les pautes de comportament de Benet XIII sobre la base de les últimes investigacions del crani, exposat actualment al Museu Alma Mater de Saragossa. Segons l’especialista, els escàners d’última generació del crani han desvelat, «sense cap gènere de dubtes», que el Papa Luna era dretrer i, d’acord amb els estudis obtinguts del còrtex prefrontal, va morir a l’edat esmentada amb tota la seua «reserva cognitiva», és a dir, que va mantindre la seua intel·ligència i lucidesa fins al final.
Per part seua, el catedràtic en Història de l’Art Josep Antoni i Pitarch va explicar el contingut de documents antics, que demostren fefaentment qui va ser el constructor templer del castell i la seua procedència. Sobre aquest tema, el catedràtic va indicar que Ramon Pons, provinent del Rosselló, va ser l’arquitecte templer designat per a construir la gran fortalesa de Peníscola.
Les jornades van comptar també amb la seua part reivindicativa, sol·licitant que siga derogada l’excomunió de Benet XIII. En paraules de J. Baptista Simó, president de l’Associació Amics del Papa Luna, «no hi ha persona que trobe en Benet un error en els seus plantejaments jurídics ni en els seus comportaments: hauria de ser retirada l’excomunió; era un bon catòlic».
El fermall d’or va ser una reproducció culinària de l’època a càrrec de la prestigiosa cuinera Carmen Guillemot que es va poder degustar en les antigues cuines de l’edifici medieval. Guillemot es va basar en un equip d’assessors històrics, arribats recentment dels Arxius Secrets Vaticans, per a elaborar els plats medievals que se servien en la taula de Pero Martines de Luna i els seus il·lustres reunits.
«El personatge val la pena», va sintetitzar Ester Forner, directora del Castell i coordinadora de les jornades.
Totes les ponències es publicaran en unes actes per part del Servei de Publicacions de la Diputació, àrea inclosa en el departament de Cultura que gestiona la diputada Ruth Sanz.
