Algunes són més recents i d’altres s’allarguen des del 1707. Però el cert és que el valencianisme polític, a cada 25 d’Abril, posa el focus en un seguit de greuges que tarden, i molt, a ser corregits. En fem un repàs.
Dret Civil
És un dels eixos al voltant del qual gira aquesta data des de fa més d’una dècada i és, alhora, un dels pocs temes que genera consens entre la classe política. Després de la seua recuperació, l’any 2016 el Tribunal Constitucional va fer cas d’un recurs interposat pel Govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero el 2008. El govern del Botànic es va conjurar per la seua recuperació, que compta amb l’aprovació dels partits –com a mínim si es fa cas del que han fet públic–, però no ha sigut possible perquè així ho van evitar PP i PSOE en l’última reforma constitucional tramitada al congrés. Tot i que PSPV, PP, Compromís i Unides Podem van fer una proposició conjunta a través de les Corts per a incloure un nou paràgraf en la disposició addicional segona de la Constitució, els partits majoritaris la van rebutjar al congrés. Per això, aquest 25 d’Abril, l’Associació de Juristes Valencians ha convocat una concentració a la Plaça de la Mare de Déu de València a les 18.30. Cal recordar que aquesta reivindicació compta, també, amb el suport de 538 dels 542 municipis que hi ha al País Valencià.
Infrafinançament
Tot i que era una promesa electoral irrenunciable, el canvi en el sistema de finançament no ha arribat, tot i que resta caducat des de fa nou anys i tot i que totes les parts en reclamen una modificació radical. Entre altres coses, perquè el País Valencià continua aportant al conjunt de l’Estat mentre els seus habitants tenen una renda per càpita per sota de la mitjana espanyola, un fet excepcional al conjunt de l’Estat espanyol. Amb la moció de censura protagonitzada per Pedro Sánchez el 2018, que el va convertir en president del Govern espanyol, la coincidència dels socialistes a la Moncloa i a la Generalitat per primera vegada en 23 anys feia pensar que aquest dèficit podia entrar en una etapa de resolució, però cinc anys després tot continua igual. Mentrestant, la dreta aprofita aquesta contrarietat de l’esquerra per a comprometre’s –novament– amb una reforma que mai no ha arribat pel fet que, a l’Estat espanyol, els partits majoritaris s’hi han negat reiteradament.
Drets lingüístics
Després de vint anys de govern del PP ininterromput, l’arribada del Botànic havia de servir com una garantia de recuperació lingüística. Tot i que moltes de les propostes han sigut molt discutides tant per la comunitat educativa com pel valencianisme polític, el cert és que hi ha hagut lleis i projectes aprovats en el Consell amb el suport parlamentari de Les Corts que han topat amb impediments judicials. El primer va ser el del Tribunal Superior de Justícia, que va anul·lar el decret de plurilingüisme elaborat per la Conselleria d’Educació quan aquesta era presidida per Vicent Marzà. L’anul·lació es va anunciar en març del 2018, i el setembre d’aquell any la va confirmar el Tribunal Suprem. El mateix va ocórrer amb l’Oficina de Drets Lingüístics, que va haver de ser legalment reformulada per a reobrir-la el 2022. També va ser tombat, en aquest cas pel Suprem, el decret valencià que prioritzava les comunicacions en català amb les administracions catalanes i balears. Aquestes mesures, aprovades en plena etapa d’emergència lingüística, estaven adreçades –com a mínim aquesta era la intenció– a posar remei a la situació de la llengua del país, cada dia menys parlada en un context de globalització que atempta contra les llengües minoritzades.
Reciprocitat
L’arribada de les emissions televisives dels canals públics en llengua catalana –TV3, IB3, Andorra Televisió, etc.– al País Valencià era una altra de les prioritats del govern del Botànic que no ha estat resolta. El 2007, el govern valencià de Francisco Camps va fer pública aquesta intenció, que es va materialitzar el 2011 amb el tall del senyal de TV3 al País Valencià. Durant la campanya electoral del 2015 els partits d’esquerres es van comprometre a revertir aquella decisió, però mai no s’ha encarat. Tot i que no hi ha hagut declaracions públiques sobre aquest afer, els socialistes han arribat a insinuar que la situació política viscuda a Catalunya durant l’etapa més àlgida del procés «condicionava» aquesta pretensió. La campanya Reciprocitat Ara!, impulsada per Decidim i Plataforma per la Llengua, es va iniciar al gener del 2020 amb la intenció de posar fi a aquesta anomalia.
Mentrestant, altres aspiracions com la de la incorporació de la Generalitat Valenciana a l’Institut Ramon Llull, un consorci adreçat a projectar a l’exterior la llengua catalana, encara continua pendent, tot i que institucions com ara el Govern Balear, també governat pel PSOE i per partits de l’esquerra alternativa, hi són.
Mobilitat
És una altre dels factors que mai no s’han resolt, independentment de qui governe tant a la Generalitat com a Madrid. La segona i la tercera ciutats més poblades de l’Estat, Barcelona i València, continuen estant aïllades entre elles de l’alta velocitat. També ho estan València i Alacant, mentre que Madrid sí que està connectada amb ciutats com Segòvia, Zamora o Puertollano, que totes tres juntes sumen 112.000 habitants, un terç dels que suma només Alacant o una sisena part dels que suma només València. Mentrestant, la xarxa de Rodalia continua totalment obsoleta, especialment al sud, on trajectes com els d’Alacant-Elx, ciutats que sumen vora 600.000 habitants, són coberts per trens que compten amb mig segle d’antiguitat. Al seu torn, anar d’Alacant a Dénia en transport públic (93 quilòmetres) costa més temps que anar d’Alacant a Madrid en AVE (405 quilòmetres). I l’aeroport d’Alacant-Elx, tot i ser el quart més transitat de l’Espanya peninsular, resta aïllat de la connexió ferroviària, tot i que la construcció d’aquesta xarxa és una prioritat per a Europa i resta pendent des de fa més de dues dècades, tal com també ho és el Corredor Mediterrani, encara pendent de ser acabat malgrat les continuades reivindicacions dutes a terme per l’empresariat.
