Intersindical Valenciana, davant el procés electoral del pròxim 28 de maig, reclama als partits polítics que incorporen als seus programes electorals accions de política lingüística per a «avançar en el camí de la igualtat». Entre les seues principals reivindicacions, figura la de disposar d’«una administració en valencià, no una administració que tradueix papers al valencià».
«Volem una administració que funcione en valencià oralment i per escrit, i no, com per exemple, només en castellà amb alguns documents que es tradueixen al valencià i una atenció oral que depén del funcionari», insisteix el sindicat.
Per a l’organització, «la competència lingüística real ha de ser un requisit per a accedir a la funció pública i s’ha de demostrar amb un ús efectiu del valencià en les proves d’accés, de manera que les persones candidates acrediten que saben fer en valencià les tasques pròpies de la seua plaça».
Demanen, en aquest sentit, s’aplique l’acord signat el desembre del 2016 per les principals forces sindicals valencianes (CCOO, Intersindical Valenciana i UGT) i, per tant, que «no s’excloga cap sector de la Generalitat, com es pretén fer amb la sanitat» i que «es retire la proposta del Decret d’homologacions per l’ensenyament de batxillerat, que no garanteix la competència lingüística efectiva, com han manifestat les universitats públiques valencianes o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua».
Igualment, des d’Intersindical exigeixen «la recepció de tots els mitjans de comunicació públics en la nostra llengua de Catalunya i les Illes Balears». «En un món globalitzat, en el qual podem rebre qualsevol mitjà de tot el món, aquesta restricció només es pot entendre com una censura que ens limita arbitràriament l’ús de la nostra llengua», argumenten.
Posar fi a la discriminació lingüística
També formen part de la seua llista de peticions als partits una Llei d’igualtat lingüística útil que generalitze l’ús de la llengua i «pose fi a la discriminació lingüística adoptant mesures semblants a les quals el govern del Botànic va aprovar en 2018 en la Llei 23/2018, d’igualtat de les persones LGTBI contra la discriminació per motius d’orientació sexual».
La generalització de l’ensenyament del valencià en tot el territori per a posar fi a l’exempció, la «disponibilitat lingüística en tots els establiments oberts al públic», el reconeixement «explícit» de la unitat de la llengua i l’equivalència de les denominacions oficials de valencià i català són així mateix sol·licituds d’aquest sindicat.
Intersindical Valenciana considera que aquestes propostes «haurien de formar part d’un Pacte per la Igualtat Lingüística». «Un pacte per a revertir el procés de substitució idiomàtica i per a garantir una autèntica igualtat lingüística en tots els àmbits socials, que establisca els objectius i les actuacions necessàries per a aconseguir-lo i que compta amb la participació de les administracions, de les institucions públiques i de la societat civil», assevera.
