La temperatura a Europa puja el doble de ràpid que la mitjana global: mig grau més cada dècada des del 1991. Més que cap altre continent del planeta. De fet, l’any passat es va registrar l’estiu més càlid de la història, amb 1,4 graus per damunt de la resta del món, segons l’informe «Estat del Clima a Europa» del programa europeu Copernicus de l’Agència Espacial Europea
En conjunt, el 2022 va ser el segon any més càlid des que es tenen registres: 0,9 graus més elevades que mitjana. El rècord de l’estiu va superar el que s’havia assolit el 2021, amb una temperatura d’entre 0,3 i 0,4 graus per damunt de la de llavors.
Bona part de l’Europa occidental va tocar sostre en temperatura, amb el Regne Unit arribant als 40 graus per primera vegada. A més, la temperatura de l’aigua del mar també va registrar nivells rècord. El 2021, Groenlàndia va veure ploure per primera vegada al punt més alt, l’estació de Summit, un fenomen inèdit. A més, el gel d’aquesta gran illa danesa es fon ràpidament i contribueix a la pujada del nivell de la mar arreu del planeta.
Com a resultat d’aquesta situació, les glaceres dels Alps ja han perdut més 30 metres de gruix des del 1997 i el 2022 es va fondre una quantitat de glaç sense precedents en aquesta cadena de muntanyes.
Sequera persistent
A aquestes dades, cal afegir-hi que la sequera també va ser generalitzada, un 10% més que d’habitual, i va afectar la majoria del Vell Continent. Els rius van patir l’estiu més sec de la història, amb un 65% per sota del cabal usual.
L’informe remarca que Europa va patir l’any més sec, de mitjana, des que es tenen dades, amb un mes de maig particularment sec. La manca de pluja i neu a zones com ara els Alps també va afectar, posteriorment, el cabal dels rius, que no es van poder beneficiar del desglaç. Segons l’informe, l’estiu més sec va ser particularment difícil a l’estat espanyoñ, però també en països més humits com ara Alemanya i el Regne Unit.
Tot plegat va afectar els rius, amb nivells de cabal molt baixos al Danubi, el Rin, el Loira o l’Ebre. En el cas de l’Ebre i el Loira, per exemple, els nivells d’aigua van estar per sota de la mitjana durant 11 dels 12 mesos de l’any. L’afectació també es va traslladar a la majoria dels pantans i les reserves d’aigua a França, Noruega o, també, l’estat espanyol.
A més, la combinació d’altes temperatures i sequera, especialment al sud d’Europa, van facilitar grans incendis forestals i problemes per a la salut de les persones o l’agricultura, entre altres.
