Vora mig miler de persones viuen a les cases velles o a les barraques del barri del Cementeri d’Alacant. Ubicat al costat d’aquesta infraestructura de descans etern, el barri va rebre en primer terme els treballadors del cementeri, tot i que a mitjan dels anys seixanta començaren a arribar veïns procedents d’altres territoris de l’Estat – sobretot andalusos, manxecs i extremenys– que van trobar en els camps de tomaca una alternativa a la seua situació econòmica.
Amb el pas del temps el barri ha empitjorat, i molt. A principis d’aquest segle va culminar aquesta degradació després que els veïns de la ciutat ubicats en barraques foren expulsats dels seus territoris i concentrats en alguns racons de la ciutat. Un d’ells és el Cementeri, i la seua ubicació i situació és tan recòndita que fins i tot Daniel Millor, natural del barri adjacent de Ciutat d’Assís, en desconeixia la situació fins fa ben poc.
Arquitecte de formació, Millor es dedica a la coordinació de projectes solidaris en zones comunitàries per a traure partit de la creativitat incentivada pel treball col·lectiu. Estant d’Erasmus a París va començar a fer treballs d’aquesta mena. Quan va tornar a Alacant va mirar de continuar fent-ho i Arquitectura Sense Fronteres li va explicar que a la ciutat hi havia diversos punts en què calia desenvolupar tasques d’aquest tipus. Un d’aquests llocs era el Cementeri, on distintes ONGs havien treballat per a visibilitzar la situació dels seus veïns i per a desenvolupar un programa comú que té l’origen en la denúncia duta a terme per la Plataforma Contra la Pobresa.
Aquest barri està habitat per persones que s’han construït les seues cases en situació de misèria absoluta. Fins al punt que viure en la pròpia casa també resulta perillós. La situació és tal que Daniel Millor va constatar que una ONG a soles no podia fer front a aquesta realitat, sinó que necessitava de l’ajuda de les administracions, «d’una resposta plural».
«La idea sembla senzilla, però no ho és», explica Millor. «Es tracta de transformar l’entorn físic, les vivendes i els espais compartits a través d’un desenvolupament de la comunitat a partir dels projectes considerats prioritaris, sempre optimitzats pel que la gent pot fer per si mateixa i mirant de trobar recursos externs per a solucionar-ho». Sobretot, insisteix, del que es tracta és d’aportar, per part de les ONGs, els recursos més bàsics i «d’identificar quan som més prescindibles perquè la gent del barri puga prendre les regnes».
En aquest sentit posa l’exemple que la gent, «el primer que vol, és una vivenda digna i que la seua vida no estiga en perill. Aquesta sempre és la prioritat. Altres qüestions, com ara la imatge del barri, que es veu descuidat, són més abstractes i nosaltres no podem incidir tant, sinó que cal deixar que ells hi intervinguen. Al final, tot se centra en la voluntat de tindre una vida digna, i el que cal en barris com aquest és treball, però el context està tan precaritzat que la gent es pensa que evolucionar és impossible. Cal fer que la gent exclosa ho veja tot d’una altra manera, i això no és fàcil».
Preguntat per com han rebut els veïns les iniciatives solidàries, Millor admet que al principi hi imperava la desconfiança. «És gent que ha viscut decepció rere decepció al llarg de les generacions». Però a poc a poc, explica, aquesta desconfiança es transforma en il·lusió. «Qui es vol involucrar i arribar fins al final ho fa seguint els projectes. Al final, la il·lusió s’imposa sobre l’assistencialisme».
L’arquitecte, d’altra banda, admet que la implicació institucional no sempre ha sigut la desitjada. Si bé des de la Generalitat diverses conselleries s’hi ha implicat, «a nivell municipal ha ocorregut tot el contrari: persones de dins de l’Ajuntament s’han interessat pel projecte, però res més». Com a anècdota, Millor recorda que al 2020 es va reunir amb el regidor d’Urbanisme, Adrián Santos, qui també serà el candidat de Ciutadans a les imminents eleccions municipals. Tot i l’interès explícit de l’edil, quan Millor va ser convidat pel PSPV a parlar, com a tècnic, sobre la situació del Cementeri perquè els socialistes ultimaren una moció, tant Santos com l’alcalde, Luis Barcala, del PP, van marxar del ple sense voler-lo escoltar.
Tot i així, segons l’arquitecte, projectes com el que desenvolupen en aquest barri tan vulnerable demostren que «en el context global és molt important dur a terme projectes amb bons equips com el que tenim, amb gent que s’ha anat unint i que s’adona que l’única manera de canviar el món és treballant a petita escala».
