La Nucia, ciutat d’interior de la Marina Baixa ubicada entre Altea i Benidorm, compta amb 18.000 veïns disseminats en diverses ubicacions. Aquesta divisió territorial ha sigut una de les claus per les quals la política s’ha allunyat de la ciutadania, on no hi ha un sentiment polític conjunt.
A les eleccions de 2019, la victòria del PP va ser del tot aclaparadora: 13 regidors de 17 i 4.557 vots, quasi el 64%. Només PSPV i Ciutadans van obtindre representació al consistori. Ara, Compromís i Podem han sumat forces amb la candidatura Alternativa per la Nucia, que amb la suma de candidats independents vol revertir aquesta situació que es perpetua des de fa quasi tres dècades.
I s’allarga malgrat situacions que, teòricament, haurien d’haver complicat l’alcaldia al PP. L’alcalde, Bernabé Cano, ostenta aquest càrrec des de l’any 2001. El seu nom va transcendir a la trama Gürtel com una de les persones que més negocis va fer amb Orange Market, l’empresa d’Álvaro Pérez; i també com un dels organitzadors de festes amb «dones impressionants» –així s’expressava Francisco Correa en les gravacions– al seu poble. Al seu torn, fruit d’aquella trama és el PAI que desembocarà en 3.800 vivendes amb 10 hectàrees de zona comercial al poble, a més d’un col·legi privat i un complex esportiu de luxe. Es tracta del PAI de la Serreta, el més gran en l’actualitat, i tot i haver sigut tombat per la justícia, les modificacions del PGOU de la Nucia han permès reprendre el projecte.
D’alguna manera, hi ha qui situa la Nucia com un dels punts emblemàtics d’allò que el PP va desenvolupar arreu del País Valencià durant els llargs anys en què va governar amb majoria absoluta en la major part de les poblacions. La cirereta del pastís està en l’equip de futbol, que milita en 1a RFEF –l’antiga 2aB– i que disposa d’unes instal·lacions esportives ben opulentes.
Marta Gómez, de Podem, liderarà la candidatura d’Alternativa. Explica que «la política urbanística de la Nucia no ha sigut capaç de cohesionar la vida del nucli urbà i de les urbanitzacions, allunyant aquestes dues parts fins al punt de no haver-hi cap relació entre elles. En el poble no saben el que passa a les urbanitzacions i en les urbanitzacions no saben el que passa al poble. Des d’Alternativa volem cohesionar la vida i les relacions culturals entre tota la ciutadania, visca on visca, siga d’on siga i parle la llengua que siga», indica.
Gómez també indica que operacions urbanístiques com la del PAI citat «ja no són tan aplaudides com abans, atès que ara hi ha molta més consciència ambiental», i critica que l’esport local no dona servei a la gent del poble. «Moltes persones que es volen apuntar a un equip de futbol se n’han d’anar fora perquè no poden assumir el cost de jugar ací».
Aquesta candidatura, que participarà divendres a les 20.00 en un acte jove a la Sala Quinta Avenida de La Nucia, també aposta per la remunicipalització de serveis i per organitzar-se políticament «davant la situació social, econòmica i ambiental del nostre poble», així com per «acabar amb el caciquisme i governar per a tota la ciutadania» promovent la participació política al municipi i desenvolupant polítiques sostenibles.
L’acord de les formacions que integren la candidatura, batejat com «pacte dels xorros», va rebre aquest nom pel lloc en què va ser signat, on diverses fonts deixen anar aigua. «És una qüestió simbòlica que evoca l’agricultura que va tindre aquest municipi, la vida que ja no existeix i que ha de tornar, les séquies i tota una identitat que hem deixat anar».
