L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ja ha estrenat el repositori digital IEC Obert, de consulta oberta i transversal al coneixement elaborat a l’Institut des de la seua creació, l’any 1907. L’arxiu reuneix milers de documents de temàtiques i personatges diversos, així com varietat de fonts: documents històrics, revistes científiques, el patrimoni artístic de l’IEC i àudios i vídeos sobre les seves activitats. Ara hi ha disponibles més de 120.000 registres, dels quals 40.000 són en accés obert. El projecte de repositori digital es va iniciar l’any passat, ara s’obre a la ciutadania i s’anirà completant fins a l’any 2024. La Fundació «la Caixa» impulsa la iniciativa amb un pressupost total de 600.000 euros.
En la primera fase, s’ha creat la plataforma i s’hi han incorporat monografies, revistes i vídeos. Ara arrancarà la segona fase, amb la plataforma ja oberta, en la qual s’afegiran els programes de recerca i la primera fase de col·leccions de l’Arxiu de l’IEC. En la tercera fase s’hi incorporaran més col·leccions de l’Arxiu, de l’arxiu fotogràfic i del patrimoni artístic de l’IEC, que aplega dues-centes obres d’art, entre pintures i escultures.
L’IEC Obert acabarà doncs incloent tot l’arxiu fotogràfic i històric de la institució. Ara mateix ja facilita també l’accés a una varietat de fonts —impreses i audiovisuals— que abasten moltes temàtiques i també fons personals d’un gran valor per a l’estudi i la difusió de la cultura catalana dels segles XX i XXI. En concret, el repositori inclou més de 30 fons personals i d’entitats i les actes de les primeres reunions de l’IEC —la primera signada per Enric Prat de la Riba— o l’àudio de la presentació, l’any 1995, del Diccionari de la llengua catalana, entre altres milers de documents.
Pel que fa als continguts, l’IEC Obert recull l’activitat científica, acadèmica i de divulgació duta a terme per l’Institut d’Estudis Catalans des de la seua fundació. Hi destaquen els més de 30 fons personals i d’entitats (Lluís Nicolau d’Olwer, Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Ramon d’Abadal, Antoni M. Badia i Margarit, Mercè Rodoreda, entre d’altres), documents històrics com les actes de les primeres reunions de l’IEC —la primera signada per Enric Prat de la Riba— i àudios com la presentació l’any 1995 del Diccionari de la llengua catalana o els discursos llegits en les sessions inaugurals dels cursos de les darreres dècades.
L’IEC naix per posar a l’abast de tothom la seua història, el coneixement generat i el que atresora, però vol ser també una plataforma «de gran utilitat» per a investigadors i especialistes.
