La divisió Compromís a Gandia ha tingut conseqüències més enllà d’aquesta coalició. La candidatura Projecte Gandia, liderada pel vicealcalde Pep Alandete, es va anunciar de manera previsible després del trencament entre l’esmentat Alandete i la direcció de Compromís, exercida per Més a Gandia. Aquesta divisió havia d’afectar tot l’espai ubicat a l’esquerra del PSPV, que els últims anys ha confluït en una candidatura que ha agrupat Compromís, Esquerra Unida i Esquerra Republicana, a més de candidats independents.
Amb l’escissió del grup d’Alandete, aquest escenari havia de canviar en el seu conjunt. I si Compromís ha aconseguit forjar una candidatura que integra també Esquerra Unida i Podem, Alandete, que compta amb Els Verds, esperava sumar Esquerra Republicana del País Valencià.
Els elements per fer realitat aquesta confluència hi eren. D’una banda, Projecte Gandia necessita de la suma d’actors per a donar cos al projecte. De l’altra, ERPV s’ha conjurat els últims anys per a mirar de bastir candidatures municipals de tall sobiranista que integren els militants locals decebuts amb la deriva ideològica de Compromís.
A nivell local, en canvi, els factors personals condicionen, i molt, els acords. La major part dels militants d’ERPV, també fundadors d’aquest partit fa ara dues dècades, han dimitit davant el que consideren una «intromissió» de la direcció. Segons expliquen a aquest diari, les relacions amb els partits amb què han bastit candidatures el 2015 i el 2019 s’han anat deteriorant davant la manca de respecte pels programes electorals. El 2019, de fet, la decisió dels militants de no sumar-se a la confluència de l’esquerra alternativa estava presa, però van decidir incorporar-se, finalment, davant «el perill d’un Ajuntament en mans del PP i de Vox». «I vam avisar que no repetiríem una tercera vegada, tal com han anat les coses», asseguren.
Segons aquest col·lectiu, durant aquests anys ERPV s’ha convertit en una marca «normalitzada» al si de l’escenari polític de la capital de la Safor. Quan el nucli liderat per Alandete va contactar amb ells perquè s’incorporaren a la llista electoral, indiquen, van posar només dues condicions: afegir les sigles del partit al nom de la candidatura i ocupar el segon lloc de la llista. I lamenten, en canvi, que cap de les dues propostes no va ser acceptada, i que «tot i així ens han demanat que participem a la campanya, que ens impliquem i que acceptem la seua proposta sense que ells accepten cap dels nostres requisits».
La direcció d’ERPV, al contrari, sí que ha volgut sumar-se a Projecte Gandia. La decisió va motivar la dimissió en bloc de molts militants. «No entenem com han fet un pacte secret i a l’esquena de nosaltres, encara que no ens han tingut en compte i només volíem presència després de 23 anys al peu del canó», lamenta un militant decebut amb els esdeveniments. «No ens tanquem a pactar amb ningú, hem de parlar i acordar, però no ens poden imposar res», argumenten.
Des de la cúpula del partit, en canvi, entenen que la candidatura de Josep Alandete és el símptoma «del que passa en altres municipis valencians davant la deriva ideològica de Compromís, que s’ha entestat a aproximar-se a polítics com Yolanda Díaz o Íñigo Errejón i ha deixat orfes molts militants de tota la vida i gent simpatitzant».
Si bé des de la direcció d’ERPV admeten que la construcció d’aquesta mena d’acords s’han de fer «des de la generositat», també asseguren que des de la mateixa direcció podien prendre la decisió de confluir amb Alandete pel fet que «se segueix, així, el full de ruta d’eixamplar les candidatures sobiranistes», fixat en el reglament electoral d’aquest 2023, que explicita que els acords preelectorals en les ciutats de més de 10.000 habitants o a les capitals de comarca els pot instar tant el col·lectiu local com el comarcal o la direcció del partit.
Alhora, expliquen, hi ha militants locals que hi estan d’acord i que participaran en la campanya i en la candidatura. «De fet, hem perdut militants descontents amb la decisió, però també n’hem guanyat d’altres que no se’ns havien apropat pel fet que els que ara han marxat no generaven cap atracció ni simpatia després de molts anys».
