La divisió de l’esquerra valenciana respecte al projecte Sumar, impulsat per la vicepresidenta Yolanda Díaz per a concórrer a les eleccions espanyoles que se celebraran a final d’any, està condicionant el mapa electoral previ. No tant pel que fa a les llistes com pel que fa al soroll, que està alterant els debats actuals i que està dividint els dirigents valencians de l’esquerra valenciana alternativa al PSPV.
A hores d’ara, Sumar i l’espai de Podem tenen ben complicat assegurar una confluència que, segons quasi tots els interpel·lats, haurà de ser possible, ni que siga per imperatiu. Des de Podem, en canvi, hi ha hagut veus favorables a afegir-se a aquest nou espai liderat per Yolanda Díaz. Mentre el vicepresident Hèctor Illueca responsabilitza Compromís d’impedir una possible integració entre els morats i Sumar al País Valencià, l’exsíndica Naiara Davó va acudir el dia 2 d’abril a la posada de llarg de Díaz a Madrid, i va valorar positivament la seua irrupció com a candidata. En els mateixos termes es va expressar Txema Guijarro, diputat morat de Podem per la circumscripció d’Alacant.
I mentre Esquerra Unida exhibeix sintonia amb el projecte de Yolanda Díaz, una altra formació que presenta matisos davant Sumar és Compromís. La direcció de la coalició ha rebut amb entusiasme el naixement de la candidatura, amb qui aspira a confluir en les eleccions d’àmbit estatal. La sintonia entre Yolanda Díaz i Íñigo Errejón, amb qui els valencianistes desenvolupen l’anomenat Acord del Túria, situa Compromís encara més a prop de la fórmula de Díaz.
En canvi, no tothom al si de la coalició veu amb bons ulls aquesta relació. Qui més ho ha explicitat ha sigut Bloc i País, el corrent intern nacionalista de Compromís, que ha exigit que la militància siga consultada sobre la «política d’aliances» de la coalició, davant la desconfiança envers els pactes amb l’esquerra espanyola.
Tenint en compte el pes de la direcció de Compromís, les queixes internes del partit no haurien de tindre efecte en la futura aliança electoral entre els valencianistes i Sumar. No seria la primera confluència en aquest sentit, atès que Compromís ja es va alinear amb Unides Podem el 2016 i amb Més País el 2019. Però també hi ha hagut queixes, a nivell municipal, davant els pactes d’àmbit estatal i la impossibilitat de bastir acords a nivell local i a les Corts Valencianes.
La negativa de Compromís a entendre’s amb forces com Esquerra Unida o Podem en aquest sentit ha estat fortament qüestionada, en tant que aquestes dues últimes formacions podrien tindre dificultats per a superar la tanca del 5% establerta tant en ajuntaments com a la cambra valenciana. Els valencianistes s’han negat a segellar acords i a desenvolupar processos de primàries obertes amb aquestes formacions en alguns municipis com València o Alacant, mentre que a Elx sí que ho han jugat tot a la carta de la confluència –especialment reivindicada des de Més, per part de Marian Campello, que va perdre les primàries davant Esther Díez, d’Iniciativa.
Veus de les formacions afectades per aquests pactes transmeten decepció davant aquest escenari. «Es fa difícil pensar que haja sigut tan complicat fer acords en alguns municipis, i que en d’altres fins i tot haja sigut impossible, tot i que a les eleccions estatals tots acabarem confluint sota un mateix paraigua», diu un destacat membre orgànic en referència a Sumar i a les seues aliances imminents. I tot davant el posicionament de Yolanda Díaz, que limitarà la seua implicació a les campanyes electorals –a les Corts valencianes i als grans municipis– a les candidatures bastides entre totes les forces de l’esquerra alternativa. Si aquesta premissa és certa, tal com ha traslladat al seu entorn, la vicepresidenta espanyola no hauria de participar en la campanya valenciana, tot i la identificació explícita de la cúpula de Compromís amb aquest projecte.
