La llei de mines vigent és franquista (any 1973) i tenia una clara finalitat: que no faltaren matèries primeres per al desenvolupisme que s’estava forjant en les acaballes de la dictadura. Cap govern ha tingut l’interès, ni la necessitat de revisar una llei clarament desfasada i obsoleta.
La Conselleria d’Indústria de la Generalitat va anunciar el 2017 que tenia prevista una Llei de Mineria Sostenible que va posar en peu de guerra al sector del taulell que va fer pinya per frenar aquesta iniciativa. Els va faltar temps per pressionar al President Ximo Puig, i la manca de valentia i compromís amb la natura ha fet que el govern autonòmic haja deixat en un calaix aquell esborrany, mentre la mineria desregulada campa al seu aire.
Llàstima, acabem de passar una legislatura perduda, una oportunitat desaprofitada. Més que “govern del canvi” es podria definir com el del “res canviarà”. L’equip humà que té la Conselleria d’Indústria per supervisar i tramitar els expedients miners són 3 persones: 1 Cap de secció i 2 enginyers de mines. Només a la Serranía hi ha 200 mines i pedreres. És impossible ni tan sols inspeccionar i vetllar pel compliment dels plans de labors. El fet de no augmentar la plantilla ni destinar més recursos tant per a la gestió com per al control d’aquesta activitat ens dóna una idea de quin és el veritable interès d’aquesta Conselleria d’Indústria: posar-se als peus de les empreses taulelleres.
La Conselleria de Medi Ambient concedeix les Declaracions d’Impacte Ambiental (DIA) que condicionen com s’ha de realitzar l’activitat minera. I es repeteix la situació. En aquesta Conselleria tenen el mateix problema, manca de personal i de recursos per inspeccionar i veure quina és la realitat en aquestes mines. És un fet generalitzat l’incompliment sistemàtic de les DIA i els seus condicionants (suposant que la tinguen). És habitual a manca del que abans era la llicència ambiental municipal i gairebé la totalitat de les mines no tenen els permisos d’emissions a les atmosfera.
Tot aquest desgavell sembla que és igual. Ha costat més de 2 anys tancar una mina i ha hagut de ser un jutge qui ho ha d’ordenar. La realitat és que si un miner vol desobeeix l’ordre de cessament de l’activitat, no passa res, segueix guanyant diners i amb el que treu en una setmana té per recórrer i esquivar les sancions. Això si els expedients sancionadors no caduquen abans (són sis mesos). Al remat és una situació incomprensible. Ix a compte delinquir, ¿quina societat avançada tolera això?
La Serranía aporta més del 80% de la matèria primera a la indústria taulellera que fa possible el “miracle” econòmic de Castelló, implicant un greu impacte en més de 2000 hectàrees ocupades per mines, cosa que suposa fonts i brolladors destrossats, jaciments arqueològics destruïts, rebliment de quilòmetres de barrancs i camins públics que desapareixen o són tancats al pas.
La població pateix la pols de sílice a causa de la proximitat d’algunes de les mines a nucli urbà, s’incompleixen les mesures ambientals posant en risc la salut de la població. Flagrant és el cas del Villar que té 3 mines que estan a escassos 100 metres dels primers habitatges, quan la llei diu que han de ser 500m la distància mínima a la població.
Tres anys ha costat que la direcció general de qualitat ambiental instal·lara un mesurador de pols en suspensió, mai és tard si la dita és bona. Fa uns anys vàrem arribar al punt de patir una tempesta de poli sorra després de la qual va ser necessari netejar els carrers de Villar amb màquines retroexcavadores, episodi com aquell no hem tornat a tindre però la contaminació és una constant i seguim mastegant la pols diàriament.
I no només és responsabilitat de la Conselleria. És clara la deixadesa de funcions, quan no la prevaricació, d’algun ajuntament que sacrifica la salut dels seus veïns i el seu medi ambient en pro de l’interès econòmic de quatre mafiosos miners que són tan pobres que només tenen diners.
Però, ¿on van quedar les polítiques valentes? ¿Haurem de resignar-nos a viure en una mina ? Si és així, doncs que ens reconeguin l’estatus de treballador de la mineria a les poblacions afectades com a mínim: un any cotitzat ens puntuarà per 1.2. Ja que permeten que s’instaure el tot val en matèria de mineria, al menys, farien justícia amb les persones que patim aquesta situació d’indefensió davant l’espoli miner.
