La secció cinquena de l’Audiència de València ha acceptat la recusació del magistrat José Manuel Megía, designat ponent del cas Erial, i li ha apartat del judici a l’expresident de la Generalitat i exministre, Eduardo Zaplana, i a altres 18 persones.
Així es desprèn de la resolució, en la qual el tribunal estima l’escrit presentat pel lletrat Vicente Grima, qui representa en la causa a l’empresari Vicente Cotino, de recusació del magistrat davant una «enemistat manifesta».
En el seu escrit, el lletrat relatava un historial no solament de denúncies creuades sinó de queixes personals, amb expressions de profunda animadversió, incloses una denúncia per suborn contra el magistrat, que va ser sobreseïda provisionalment.
A més, exposava l’historial de substitucions del jutge en els assumptes amb intervenció d’aquest lletrat –algun des de 2001– i correccions en la composició de la sala des de 2007. El magistrat també va denunciar davant Fiscalia el lletrat en 2007, unes diligències que van ser arxivades.
La Fiscalia Anticorrupció va veure la petició de l’advocat «coherent» i «sobradament justificada», atesa eixa «enemistat manifesta» i en tant que el magistrat de la secció quarta de l’Audiència de València també havia denunciat al lletrat amb anterioritat.
L’Audiència, després d’estudiar tots els arguments, dona la raó al lletrat i ha decidit apartar al magistrat del procediment. Indica que és «evident» que la primera de totes les garanties del procés és la imparcialitat del jutge, encara que aquesta també vinga assegurada per les normes que regulen el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, en tant que impedeix la designació de jutges ad hoc.
Afirma, en conseqüència, que no és possible obtindre justícia en el procés si qui ha d’impartir-la no se situa en una posició d’imparcialitat.
El tribunal al·ludeix al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals que reconeix el dret a ser jutjat per un tribunal independent i imparcial establert per la llei. I a la doctrina del Tribunal Constitucional, que ha establert que el dret a un jutge imparcial, encara que no aparega expressament contemplat, forma part del dret fonamental a un procés amb totes les garanties.
És per això que, recorda, «no pot apreciar-se en el jutge, respecte a la qüestió sobre la qual ha de resoldre i quant a les persones interessades en ella, cap relació que puga enterbolir la seua imparcialitat», destaca.
