El president de la Diputació d’Alacant i candidat del PP a presidir la Generalitat, Carlos Mazón, ha tingut un nou gest d’aproximació cap al Baix Segura col·locant com a número tres de la seua llista a les Corts –la de la demarcació d’Alacant, que liderarà ell mateix– un altre alcalde del Baix Segura. Si fa unes setmanes va transcendir que la segona d’aquesta llista serà María Gómez, alcaldessa d’Almoradí, el número tres serà Eduardo Dolón, el primer edil de la ciutat més poblada d’aquesta comarca meridional: Torrevella.
Ambdós alcaldes també integren l’executiu provincial liderat per Mazón a la Diputació. Dolón, de fet, està considerat com el protagonista del disseny dels pressupostos d’aquesta institució, i hi és alhora portaveu del PP. Des de la Diputació, Dolón ha verbalitzat l’enfrontament que aquesta institució manté amb la Generalitat a propòsit del Fons de Cooperació, al qual el govern provincial no es vol acollir perquè n’ha dissenyat un de propi contra el qual el PSPV i Compromís van presentar recurs judicial.
Igual que Gómez, Dolón també ha esdevingut una veu ben crítica contra la retallada del transvasament Tajo-Segura i contra la política lingüística del Consell. Alhora, curiosament, Dolón és l’alcalde que més cobra de tot el País Valencià, tot i que Torrevella, amb poc més de 80.000 habitants, és la cinquena ciutat més poblada: el primer edil suma 113.000 euros anuals pels 75.000 que cobra com a diputat i pels 38.300 que percep com a alcalde.
Al seu torn, tot i que Mazón el vol presentar com un bon gestor, Dolón també és conegut per dirigir l’Ajuntament valencià que compta amb més assessors designats directament per l’alcalde, que governa amb majoria absoluta davant una oposició –i sobretot davant un PSPV– ben afeblit.
Amb tot, davant la previsible desaparició de Cs i la situació delicada de Vox al sud del país –la ultradreta està immersa en una batalla interna, sobretot al Baix Segura–, tant Dolón com Gómez aspiren a continuar com a alcaldes de les seues localitats després del 28 de maig, a poder ser amb majoria absoluta. I Mazón els considera un bon reclam electoral en una comarca com la del Baix Segura, tradicionalment conservadora i que vol ser decisiva en la configuració final de l’hemicicle de les Corts valencianes.
