El dijous 16 de març Plataforma per la Llengua va presentar al·legacions perquè es retiraren les dues ordres ministerials proposades pel Ministeri d'Universitats espanyol que pretenen reduir «de manera important» els crèdits de llengua catalana dels graus d'Educació Infantil i Primària. En concret, l'entitat va presentar les al·legacions a través de les delegacions de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i en va presentar per a cadascuna de les dues ordres ministerials, de manera que en va acabar presentant sis amb el mateix redactat. Ara, l'entitat denuncia que el Ministeri d'Universitats ha respost dos dels correus de les al·legacions indicant que els elimina sense haver-los llegit.
L'ONG del català, segons explica l’entitat, va seguir totes les indicacions per a trametre l'enviament, i va presentar les al·legacions en el termini previst. Tanmateix, aquest dimarts, dia 21, l'entitat va rebre dos correus electrònics indicant l'eliminació sense lectura dels missatges amb les al·legacions contra el nou pla d'estudis del grau d'Educació Primària presentades per la delegació de Catalunya i per la delegació de les Illes Balears. L'entitat continua demanant que es retire aquesta proposta de modificació del pla d'estudis de tots dos graus i ha demanat explicacions al Govern espanyol, a través de preguntes escrites registrades per la diputada Mariona Illamola (Junts), per haver respost que eliminava els correus sense llegir-los. Per Plataforma per la Llengua, una resposta com aquesta en un procés de consulta pública «demostra molt poc respecte envers les aportacions que pot fer la societat civil en els nous textos legals».
Als escrits d'al·legació contra el nou marc dels plans d'estudi, l'entitat denuncia que la proposta implica que la formació lingüística dels nous mestres es reduiria a un terç dels crèdits actuals i que aquests crèdits, a més, s'haurien de repartir entre crèdits de català i crèdits de castellà, de manera que l'atenció específica a la llengua catalana hi quedaria «molt difuminada». Segons l’entitat, actualment, a les quinze universitats dels territoris de parla catalana que ofereixen aquests estudis es dediquen, de mitjana, uns 36 crèdits a les llengües i a la didàctica de les llengües, dels quals entre 18 i 30 són de català o de didàctica de la llengua impartits en català. D'aquests 36 crèdits de llengües, es passaria a 12 crèdits (dues assignatures semestrals en tota la carrera), la meitat dels quals serien per a la llengua castellana i l'altra meitat per a l'altra llengua oficial, d'acord amb un article que així ho especifica. Aleshores, les assignatures de català o de didàctica de la llengua impartides en català passarien de ser entre 18 i 30 crèdits a ser-ne 6.
L'ONG del català considera que es tracta d'una reducció «absolutament injustificada», tenint en compte que el grau de coneixements lingüístics dels futurs docents «no és precisament elevat». A més, per a l'entitat la decisió va en contra de les accions dels governs dels territoris de parla catalana, que, per combatre la manca de coneixements lingüístics, han impulsat darrerament diferents iniciatives. A Catalunya, per exemple, s'ha aprovat el Pla d'Enfortiment de la Llengua Catalana al Sistema Universitari i s'ha anunciat que es demanarà el C2 de català a tots els docents d'escoles i instituts. A més, tant a Catalunya com a les Illes Balears també s'han instaurat les Proves d'Aptitud Personal (PAP), que exigeixen «un cert nivell lingüístic» per accedir als graus d'educació.
En aquest sentit, la proposta de reforma suposaria que la regulació es fera de manera homogènia a tot l'Estat espanyol i envairia a les competències de les comunitats autònomes amb llengua cooficial fixades a la legislació educativa. Tenint en compte que els sistemes educatius dels territoris de parla catalana tenen el català com a llengua vehicular o com a llengua d'ús majoritari, «no pot ser que la formació lingüística que reben els mestres d'aquests territoris siga la mateixa que la dels territoris en què la llengua pròpia és la castellana», valoren des de l’entitat, que conclou que «pretendre igualar la formació lingüística a tot l'Estat és una proposta centralista i poc sensible a la diversitat lingüística del mateix Estat».
Per acabar, per l'entitat, si s'aprovara aquesta reforma, assegura també es contravindria la normativa internacional: «cal tenir en compte que l'article 8 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) estableix que un estat no pot impedir o dificultar "l'ensenyament universitari o d'altres formes d'ensenyament superior en les llengües regionals o minoritàries"».
L'ONG del català «és conscient» que la mateixa Comissió Permanent de la Conferència de Deganes i Degans d'Educació (CoDE) també demana la retirada de la proposta, perquè considera que s'ha fet sense consens i de manera poc transparent, i confia que la posició del CoDE facilite que s'ature aquesta aprovació, «un fet que permetria, si més no, guanyar temps per evitar que els nous plans d'estudi reduiren dràsticament la formació en llengua catalana i sobre llengua catalana dels futurs docents».