L’Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba de publicar El Corpus de València, un vocabulari visual de la festa grossa de València. El llibre explica, a través de fotografies i textos breus, la simbologia d’una de les manifestacions culturals més arrelades en la nostra ciutat: una desfilada de personatges de l’Antic i Nou Testament, amb danses i música, gegants i roques que converteixen el Corpus en un esclat d’elements cultes i populars. El lèxic vinculat a la festa del Corpus es pot consultar al Portal Terminològic Valencià, però la Secció de Terminologia de l’Acadèmia va pensar que la publicació d’un repertori visual de la festa podria ser un instrument atractiu i eficaç perquè els valencians s’acosten a la llengua, la tradició i la història d’aquest esplèndid patrimoni. «Es tracta d’un treball, sense pretensions d’exhaustivitat, concebut amb l’objectiu d’esperonar i de fer créixer el coneixement i l’estima per les nostres festes i tradicions», recull el text de presentació del llibre.
La presentació d’El Corpus de València tindrà lloc el dimarts 28 de març a les 19.30 hores al Museu de la Ciutat. Hi intervindran els acadèmics Immaculada Cerdà i Artur Ahuir i l’expert en cultura festiva, Josep Lluís Marín. Prèviament, a les 18.30 hores, es farà una visita a la Casa de les Roques, a càrrec del director del Museu del Corpus, Gil-Manuel Hernández.
Esclat d’elements cultes i populars
La publicació mostra els actes de la festa que inclouen el trasllat de les roques, la cavalcada del Convit i la processó. El lector trobarà les roques (diablera, de Sant Miquel, de la Fe, de Sant Vicent Ferrer, de la Puríssima, València, de la Fama, del Patriarca, de la Mare de Déu dels Desemparats, de la Santíssima Trinitat i del Sant Calze) que s’exhibeixen durant el recorregut pels carrers del nucli antic de la ciutat. Es tracta d’un conjunt d’onze estructures mòbils en forma de vaixell antic que suporten grups escultòrics de temàtica religiosa i que desfilen el dia del Corpus precedint la processó general.
En el llibre també es descriuen les danses que es ballen durant la festa, els gegants, els nanos, la Moma, la magrana, els cavallets, els turcs, els arquets i els pastorets. Es ressenyen els misteris, un conjunt de tres peces de teatre curtes i de caràcter didàctic —escenificades per xiquets la vesprada del Corpus— en què es representen passatges bíblics, els personatges de les quals, com les banderoles, l’Agüelo Colomet, l’àngel custodi, els exploradors de la terra promesa, els quatre evangelistes, les matrones, els Cirialots, David i els músics cecs d’Israel o Abraham i Isaac, desfilen en la cavalcada del Convit i en la processó general de la vesprada.
Altres elements d’aquesta festa, com ara els animals fabulosos (la tarasca, la cucafera i el drac), els objectes simbòlics (la custòdia, les tres àguiles, la barca de Sant Nicolau, l’arca de l’Aliança i l’altar de sacrifici) o la comparsa de la Degolla amb la «poalà» (poals d’aigua llançada des dels balcons a la Degolla, comparsa que representa els soldats que buscaven els xiquets de Betlem per a degollar-los), també tenen el seu espai en aquest treball de la col·lecció Vocabularis Visuals de l’Acadèmia.
La publicació d’El Corpus de València ha sigut possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de València a través de la Regidoria de Cultura Festiva i dels fotògrafs Antonio Cortés, Ricardo Ferrer i José Carlos Díaz, que han cedit un material indispensable per a la plasmació del projecte.
