No era fàcil resumir el patrimoni modernista de Novelda (Vinalopó Mitjà) de manera concisa en un llibre, però el servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant ho ha aconseguit. A través d’una coedició a cura de Rosanna Arango i de Merche Navarro, i amb articles de Daniel Climent i de Carles Martín Cantarino, de Verónica Quiles i de David Beltrà, d’Andrés Martínez-Medina, de Daniel Andrés i de Concepción Navarro, aquest treball il·lustrat amb desenes de fotografies recopila la història i la petjada d’un moviment que encara distingeix els carrers de la localitat.
Rosanna Arango, coeditora d’aquest treball, explica a aquest diari que el Modernisme «es va veure afavorit a Novelda pels negocis» que es generaven al municipi. Haver de viatjar per a fer prosperar les empreses, especialment les del comerç de safrà, va conduir a la importació d’un moviment característic de l’època amb influències específiques dels llocs on feien negocis. Els colors cridaners del Magreb a la Casa Mira o els paisatges saharians pintats a la casa Sant Roc en són exemple, com també la inspiració procedent dels productes amb què comerciaven, com ara les flors de safrà en balconades o el raïm a la forja i pintura mural. «Els empresaris viatjaven, tenien un poder adquisitiu alt i volien exhibir el seu estatus, en alguns casos amb motius que parlaven del producte que els havia enriquit –safrà, vi…– a través d’aquest corrent que els havia fascinat i amb el qual també podien reflectir allò que els havia seduït a les lectures, a la música, als viatges de plaer –a banda dels del negocis–, etc. I aquest llibre parla, sobretot, d’aquest simbolisme personal com també del més general: mitologia, religió, significat dels motius vegetals i animals…», explica.
És en aquest context que es creen immobles tan característics –al llibre se’n citen més de 50 que encara resten– amb espais específics on es “despatxaven” els negocis com a la Casa Mira de Francisco Mira Abad o a la Casa Museu Modernista promoguda per l’empresària Antònia Navarro Mira, qui va viatjar arreu de l’Estat i de l’estranger i va incrementar notablement el patrimoni heretat, deixant-ne empremta en edificis tan singulars. Aquest és un exemple, també, de l’aportació femenina en un sector tan restringit com el de l’empresa, encara més limitat als homes en aquella època. Arango destaca, també, l’aportació de tants artesans anònims en molts casos, autors «d’un autèntic tresor» a Novelda que encara es pot admirar en les peces d’ebenisteria, vitralls o forja. Un art, a més, a l’abast de tothom, atès que arribava també als objectes d’ús quotidià on la bellesa i la utilitat anaven junts. A aquest corrent artístic contribuïa, també, a l’entorn natural de Novelda, a terrenys com el de la Serra de la Mola, declarada Paratge Natural el 2021; o els Clots de la Sal, distingits amb la mateixa categoria. Tot un pou de riquesa que també va ser aprofitat. Entre altres recursos, la gran qualitat de la sosa, característica del territori, s’exportava per a fer productes tan afamats com el sabó de Marsella o el vidre venecià, i va servir per a incrementar la riquesa comercial, reforçada amb l’arribada del ferrocarril a Novelda als anys cinquanta del segle XIX, que afavoriria l’exportació de la pedra i de la resta de productes, així com la creació d’infraestructures, com ara el balneari.
Amb la globalització econòmica i la possibilitat d’importar productes d’altres territoris a preus més assequibles, l’impuls comercial es va veure afectat, però el modernisme resta com una empremta inesborrable d’aquella prosperitat que mai no va desaparèixer del tot. Segons Arango, la inquietud per la recuperació i per la preservació del patrimoni, tan visible en distintes localitats –al llibre hi ha també una proposa de rutes per diverses ciutats–, ha contribuït a la divulgació d’aquests elements que caracteritzen Novelda, al fet que els veïns els senten seus i que les corporacions actuen en conseqüència. L’elevada participació en fires modernistes, amb exposicions i articles que fan valdre el patrimoni propi, reflectit tant en cases de l’alta burgesia com en d’altres més modestes que inclouen paviments hidràulics o objectes familiars amb informació patrimonial sobre el poble en són exemple. Aquest llibre, en definitiva, és part del llegat de la riquesa cultural de la localitat i de l’entorn. Un llegat que fa que Novelda estiga inclosa, juntament amb Alcoi, en la Ruta Europea del Modernisme.
