Especialistes de diferents països es donaran cita, del 23 al 25 de març al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, per a participar en el III Congrés Internacional amb el títol «El patrimoni musical de la Corona d’Aragó», en el qual s’abordarà l’estat de la recerca i de la transferència de coneixement sobre aquest afer, transcendint del debat musicològic.
La Fundació Cultural Capella de Ministrers (FCCdM) i l’Associació Cultural Comes impulsen aquesta trobada, que comptarà amb nombrosos experts, ponències, taules redones i un concert. En aquesta tercera edició es presentaran els avanços d’especialistes a través de 20 ponències i dues taules de debat sobre educació i difusió, i acollirà sis sessions aquests dies que es dedicaran a l’organologia i construcció, iconografia, educació i difusió, contextos instrumentals, fonts i repertoris als diferents territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa. Tot finalitzarà amb huit comunicacions que han presentat diversos investigadors informant dels últims resultats dels estudis. La clausura se celebrarà dissabte.
La trobada també ofereix altres activitats, com ara la visita al Reial Col·legi de Corpus Christi dijous a les 17.30, o un concert a càrrec de la Capella de Ministrers, formació de referència internacional en la música històrica, amb el programa Metamorhphosis, les violes d’arc al segle XV, que se celebrarà a la Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València el mateix dia a les 19.30, amb entrada lliure fins a completar aforament.
Aquesta iniciativa té com a objectiu anar més enllà de la recerca i del debat musicològic i reflexionar sobre els camins que actualment poden ser d’utilitat per a transmetre a altres professionals i a la societat les recerques i establir diàlegs entre agents de la transferència de coneixement.
Tal com expliquen els organitzadors, en l’àmbit polític i cultural de l’antiga corona catalanoaragonesa es van produir algunes de les obres pràctiques i teòriques més influents, també a nivell europeu, relacionades amb els instruments. Exemples en són els músics Lluís Milan, Joan Carles Amat, Pablo Bruna, Joan Cabanilles, Gaspar Sanz o Pablo Nasarre.
Les fonts, encara poc explorades, donen perspectives interessants i documentació de com la pràctica instrumental s’integrava en qualsevol expressió musical de la societat religiosa, civil, cortesana, popular o domèstica, així com les implicacions i significats que comportava la seua presència.
Aquest congrés està dirigit per Rosa Isusi-Fagoaga, de la UV; i per Francesc Villanueva, de la Universitat d’Alacant, i compta amb un comitè integrat per especialistes.
