Personal investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat un software que millora la resiliència dels boscos mediterranis al canvi climàtic.
Els efectes del canvi climàtic sobre els boscos mediterranis semiàrids són una realitat, per la qual cosa és necessari dur a terme actuacions, amb la major certesa possible, per a reduir-ne impacte. Disposar d'informació de qualitat és fonamental per a articular estratègies d'adaptació que potencien els principis de gestió forestal sostenible.
En aquest context, el projecte «Life resilient forests», coordinat per la Politècnica, ha desenvolupat un nou Sistema de suport (SSD) a la decisió C.A.F.E. (Carboni, Aigua, Foc, Eco-resiliència), per a promoure un enfocament de gestió forestal ecohidrològica a escala de conca hidrogràfica.
«El canvi climàtic augmentarà el número i intensitat de les sequeres en moltes parts d'Europa, afectarà la disponibilitat de recursos hídrics i incrementarà el risc d'incendis forestals. Per això, és necessari articular mesures d'adaptació i un bon exemple és aquest projecte que quantifica, mitjançant el desenvolupament d'un software, quin tipus de gestió forestal pot resultar atractiva, tant per a l'administració com per als propietaris forestals», indica María González Sanchis, professora de la UPV i coordinadora del projecte.
En aquest sentit, la doctora González Sanchis afirma que durant l’execució del projecte, finançat pel programa LIFE i que conclou el 31 de març, molts col·lectius implicats s'han mostrat interessats a conéixer el potencial del Sistema de suport a la decisió, ja que estan preocupats per l'impacte que està tenint el canvi climàtic sobre els seus ecosistemes, «amb la proliferació d'incendis sobre masses forestals que rarament havien patit de forma tan reiterada aquests fenòmens extrems», assenyala la investigadora de la UPV.
Per això, considera que aquest programari pot ser una solució per a adaptar els nostres boscos al canvi global. «Aquesta eina determina les activitats silvícoles òptimes per a gestionar múltiples béns i serveis com la producció de biomassa, el segrest de carboni, el risc d'incendis, l'aprovisionament d'aigua, la resiliència climàtica o la biodiversitat, que es quantifiquen simultàniament en el temps i l'espai», afegeix la coordinadora del projecte.
Al País Valencià, l'eina s'ha implementat ja a Serra (el Camp de Túria) per a quantificar els béns i serveis derivats de la gestió forestal. A més, s'ha aplicat a Collserola (Catalunya) i Berriatua (Biscaia) per a quantificar l'addició de la provisió d'aigua derivada de la gestió forestal tant de masses naturals com de plantacions forestals.
Per part seua, a Portugal s'ha aplicat en la reforestació d'una zona afectada per un gran incendi forestal i que en l'actualitat ha sigut ocupada per vegetació arbustiva. I actualment s’aplica a Zàmbia de la mà de la FAO, que pretén dissenyar una gestió forestal del territori que maximitze la provisió d'aigua. «C.A.F.E. va quantificar els béns i prestació de serveis del repoblament, optimitzant la densitat arbòria i seleccionant entre les possibilitats, el millor lloc per a desenvolupar-lo», assenyala González Sanchis.