La història de Ciutadans a la Diputació d’Alacant ha sigut d’allò més convulsa. Els dos diputats del partit taronja van acabar abandonant la formació després de discrepar obertament amb la nova direcció del partit al País Valencià, exercida públicament per la síndica Mamen Peris, a qui part dels militants del partit han acusat de connivència amb el Botànic. En aquest context, Javier Gutiérrez i Julia Parra, diputats d’Infraestructures i de Cultura respectivament, van deixar la formació, però no la seua acta com a diputats.
Aquest dilluns han fet públic, després de diverses contradiccions assenyalades per l’oposició –que els titlla de trànsfugues–, que abandonen les seues responsabilitats com a membres de l’executiu provincial. Però tant Gutiérrez com Parra continuaran formant part de la corporació, amb la qual cosa garantiran la majoria del PP dins la institució. Cal recordar que el PP hi té 14 diputats, els mateixos que el PSPV, i que ha governat aquesta legislatura gràcies als dos diputats de Ciutadans, amb els quals arriben a la majoria absoluta en un ple integrat per 31 electes.
Aquesta majoria es continuarà sostenint gràcies al fet que ni Parra ni Gutiérrez abandonaran la institució, tot i haver renunciat a les seues competències executives. I el portaveu de Compromís a la Diputació, Gerard Fullana, ha posat de manifest la contradicció en què, segons ell, ha caigut Gutiérrez.
L’actual diputat no adscrit va criticar amb molta vehemència una moció de censura protagonitzada pel PP a la localitat de Teulada (Marina Alta), on Raül Llobell va esdevenir alcalde gràcies al suport de dos regidors trànsfugues del PSPV, que van apartar de l’alcaldia Rosa Vila, de Compromís.
En aquell moment, Gutiérrez denunciava al ple de la Diputació que «la proliferació d’electes no adscrits» era «lesiva per a la salut democràtica». «De sobte», insistia, «unes persones a les quals se’ls havia atorgat una confiança dins d’una disciplina i a les quals se’ls suposava un compromís dins d’un projecte concret se’n desvinculen, i a partir d’eixe moment l’únic horitzó és obtindre, lògicament, major benefici personal en la seua condició d’electes, perquè l’acta és seua». Gutiérrez concloïa, adreçant-se al PP, al PSPV i a Compromís, que «no hi ha trànsfugues bons ni trànsfugues dolents: tots els trànsfugues són una vergonya, i qui troba suport en ells acaba tacat per l’estigma del defraudador».