Les anàlisis d’ADN efectuades pel Servei de Seqüenciació de la Fundació Fisabio, depenent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a través de la col·laboració que manté amb la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, han permès trobar dues coincidències i establir el parentiu de quatre persones víctimes de casos de bebès robats.
Després de l’anàlisi de 134 mostres biològiques procedents de 91 familiars de bebès robats i 43 possibles sostrets mitjançant noves tècniques de seqüenciació massiva, s’ha determinat que existeix un parentiu entre dues germanes i un germà i la seua germana.
La consellera Pérez Garijo ha assenyalat que és «una molt bona notícia» que demostra la importància de la centralització dels treballs d’identificació i de l’aplicació de les tècniques més avançades «per a aportar llum als possibles episodis de bebès robats en el nostre territori».
En aquest sentit, Pérez Garijo ha advocat per la creació d’un Banc d’ADN de caràcter estatal «que permeta l’encreuament de dades entre comunitats autònomes i augmenten les possibilitats que els familiars puguen retrobar-se».
«Som la primera administració pública de l’Estat a fer un estudi sobre casos de nadons robats a través de les tècniques més avançades», ha afirmat Pérez Garijo. També ha remarcat que és «essencial» continuar prenent mostres a les persones afectades pels robatoris de nounats «perquè formen part d’aquest banc d’ADN que permetrà esclarir una pràctica que es va realitzar a l’estat espanyol durant dècades amb absoluta impunitat».
Per aquest motiu, la consellera ha insistit que els familiars que sospiten que han pogut ser víctimes d’un cas de bebès robats es facen les proves d’ADN «que permetran trobar un parentiu després de massa anys d’espera i lluita per donar llum a delictes de lesa humanitat».
La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica va emetre una carta a les entitats implicades en els casos de nadons robats al País Valencià en la qual feia una crida a les persones afectades per casos de bebès robats amb l’objectiu de dur a terme una presa de mostres per la seua inclusió al Banc de Dades d’ADN, fruit del conveni de col·laboració «Investigació i innovació en la identificació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme amb la finalitat de millorar les tasses d’identificació» amb la Fundació Fisabio i la Universitat de València.
Cal recordar que la Generalitat està duent a terme una tasca de sensibilització amb la població, donant a conèixer aquesta pràctica de sostracció de menors que executaven les institucions del franquisme. Amb aquesta finalitat, es va realitzar el documental Morir tranquil·la. Bebès i mares furtades a terres valencianes, una producció que tracta els casos de robatori de nadons, una pràctica sistemàtica que es va dur a terme a l’Estat durant dècades.
Recollida de mostres i anàlisi de les dades
En total, el personal investigador de Fisabio va dur a termes nou recollides de mostres en diferents centres sanitaris del País Valencià.
«La comissió Nacional per a l’Ús Forense de l’ADN recomana disposar de l’ADN dels dos progenitors o, si no n’hi ha, del nombre més gran de familiars possible per a fer possible la identificació. Per aquest motiu aquestes recollides de mostres són de vital importància i es continuaran fent amb periodicitat suficient a partir de les llistes proporcionades per les associacions a la Conselleria de Qualitat Democràtica», ha declarat Llúcia Martínez, responsable del Servei de Seqüenciació de la Fundació Fisabio.
Les mostres han quedat emmagatzemades al Biobanc per a la Investigació Biomèdica i en Salut Pública del País Valencià (IBSP-CV), seguint les clàusules dels consentiments informats firmats per les persones donants.
Millora de les taxes d’identificació
Per a aquesta investigació, l’equip de Seqüenciació de Fisabio ha estudiat uns fragments d’ADN molt concrets presents de manera natural en el genoma, anomenats microsatèl·lits. Es tracta de regions específiques de la cadena d’ADN que contenen seqüències concretes repetides de forma consecutiva. Les persones emparentades solen tindre el mateix nombre d’unitats repetides, és a dir, el patró d’aquesta repetició és hereditària i, per això, el seu estudi és una eina d’anàlisi forense habitual.
La Fundació Fisabio utilitza noves tècniques de seqüenciació massiva que analitzen un major nombre de marcadors genètics per aconseguir la identificació.
«La Comissió Nacional per a l’ús Forense de l’ADN recomana fer servir en el cas de bebès robats el nombre de marcadors possibles més gran. Per aquest motiu, a més dels microsatèl·lits, s’han realitzat altres marcadors com els polimorfismes de nucleòtid únic (SNP). En concret, s’han analitzat 94 SNPs enfront dels 24 SNPs de les tècniques d’identificació clàssiques. A més, en aquells casos en què els marcadors assenyalen un parentiu possible s’ha analitzat l’ADN mitocondrial per a confirmar el parentiu per via materna», ha assenyalat la investigadora Llúcia Martínez.
Aquestes tècniques tenen una major sensibilitat i precisió que els mètodes clàssics i ja s’empren en la identificació genètica de les víctimes del franquisme a través del conveni de col·laboració entre la Conselleria de Qualitat Democràtica i Fisabio per a millorar les tasques d’identificació, a la qual cosa la Generalitat ha destinat 342.000 euros en 2021 i 2022.
La identificació de 13 víctimes de les Fosses 22 i 112 del cementeri de Paterna s’ha aconseguit gràcies a un segon procés d’anàlisi de mostres dut a terme per Fisabio a través d’aquestes tècniques més avançades de seqüenciació de l’ADN, unes mostres que s’havien fet prèviament sense resultats positius. Aquesta nova eina permet obtenir millors resultats en restes que no s’havien pogut identificar en una primera fase a través de les tècniques clàssiques.
La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que aquesta nova tècnica i la creació d’una base de dades d’ADN «ens obri la porta a establir nous parentius, també en el cas de bebès robats als seus familiars i que creguen que podrien haver sigut víctimes d’aquestes pràctiques.»
Futur
La Conselleria de Qualitat Democràtica continua recopilant informació de possibles casos a través de diferents associacions establides al País Valencià per a després traslladar-la a Fisabio per a la recollida de mostres d’ADN i la posterior elaboració d’un cens.
La presa de mostres permetrà elaborar una base de dades d’ADN sobre famílies que busquen els seus descendents i fills i filles que busquen a les seues famílies i anar acarant dades per si poguera tractar-se de casos de bebès robats a les seues mares.
Les associacions de bebès robats són Associació de Víctimes Xiquets Robats d’Alacant (AVA), Plataforma Internacional de Víctimes per Desaparicions Forçades Infantils «T’estem buscant», associació SOS Bebès Robats de València i a SOS Bebès Robats del País Valencià, entitats que gestionen la documentació necessària per a procedir a la recollida de mostres de les persones interessades.
Qualsevol persona que sospite que ha pogut ser víctima d’aquesta mena de pràctiques pot contactar amb les associacions de nadons del País Valencià a través dels següents correus electrònics: [email protected]; [email protected]; [email protected] i [email protected].
També a la web de Memòria Democràtica de la Generalitat.
