L’Audiència de València ha condemnat a 30 anys de presó l’expolicia local de Mislata (Horta Sud) que el 24 de desembre de 2020 va assassinar la seua dona i va mirar d’ocultar la seua mort per estrangulament després de provocar un incendi a la vivenda en què es trobava la víctima.
La magistrada, en aplicació del veredicte que el va considerar culpable, li imposa 20 anys per assassinat amb agreujament de parentesc i altres 10 anys per l’incendi. El tribunal popular va declarar provat que l’acusat havia acabat amb la vida de la seua dona després de deixar-la sense respiració i quan ella es trobava en estat d’embriaguesa, fet que ell coneixia i que va aprofitar en tant que la víctima no es podia defensar.
Posteriorment, per a intentar encobrir els fets, va calar foc a la vivenda, provocant un incendi que va permetre que es desenvoluapara «sabent que suposava un risc per a la vida o per a la integritat de les persones que en eixe moment es pogueren trobar a l’edifici».
Per a la magistrada, el jurat ha justificat la motivació del veredicte «amb arguments idonis i suficients». Entre aquests, que la mort per asfíxia està demostrada per l’informe forense que va concloure que la dona assassinada no tenia rastre de fum en les seues vies respiratòries, i en canvi sí que presentava lesions a la zona cervical que li van provocar l’asfíxia per estrangulament. Els forenses van descartar un suïcidi com a causa de la mort, que era el que al·legava la defensa del condemnat.
A més, la magistrada ha tingut en compte la declaració d’una agent de policia, que va informar que el pany de la porta no estava forçat, i que una cridada que suposadament va realitzar la dona al seu marit, cap a les 19.37 hores, amb durada de 24 segons, no la va poder fer perquè portava morta ja vàries hores, segons ha decretat l’autòpsia.
Un altre dels factors tinguts en compte pel jurat és que, segons l’informe de la unitat central d’intel·ligència criminal a la secció d’anàlisi de conducta, la cridada del condemnat al 112, que va tindre lloc a les 19.42 i amb durada d’un minut i 24 segons, reflecteix que el seu discurs era «no creïble» i que podia estar implicat directament o indirecta en els fets. De fet, van concloure que no hi havia urgència o preocupació en la cridada que va fer, que «era perquè acudiren els bombers a apagar el foc i no per a auxiliar la donar».
Dies abans, a més, el condemnat s’havia interessat per una assegurança d’incendis a través d’una empresa. Per tant, d’acord amb la magistrada, en aquest cas existeix una pluralitat d’indicis que han quedat «suficientment provats» durant el judici. I ressalta el «cridaner» comportament de l’acusat posteriorment als fets, ja que els veïns asseguraven que es mostrava més preocupat pels seus objectes o pel seu gos que per la seua dona, de la qual no va esmentar la seua mort, i fins i tot va fer un comentari «desafortunat» a una veïna quan es van emportar el cadàver en la bossa negra: «anem a prendre uns whiskys que jo pague».
La víctima, a més, patia depressió i estava diagnosticada de trastorn límit de la personalitat, amb medicació prescrita d’ansiolítics que no va consumir aquell dia. També patia fibromiàlgia i va ser operada de càncer de mama i escoliosi.