La secció quarta de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia Valencià (TSJ) ha confirmat la sanció de 16.801 imposada a Comunicació dels Ports, productora vinculada a Francis Puig, germà del president de la Generalitat, Ximo Puig, per constituir un conglomerat que va pactar preus amb altres tres societats en el marc d’una licitació pública per a la contractació del servei de corresponsalies en À Punt.
D’aquesta manera, el tribunal confirma la resolució de la Comissió de Defensa de la Competència del País Valencià, que va sancionar l’empresa per una infracció molt greu de l’article 1 de la Llei de Defensa de la Competència, constitutiva de càrtel, per falsejament de la competència.
La Comissió també va sancionar amb 26.103 euros a Canal Maestrat i Kriol, dels germans Adell Bover, i a una altra societat més amb 3.337 euros, en el marc d’un concurs de la Societat Annima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana (SAMC) del servei de recursos audiovisuals que presten els serveis de recursos d’imatges amb equips ENG –corresponsalies en determinades zones del País Valencià. Va ser la cadena que va traslladar els fets en coneixement de l’administració.
La sala, que també imposa els costos al recurrent, considera provat que les quatre empreses expedientades van utilitzar quatre tipus o models d’ofertes amb «preus idèntics» en els quatre conceptes de preferències que s’utilitzaven per a l’adjudicació i que es repeteixen en els distints lots als quals van concórrer.
La utilització «coordinada» d’aquests quatre tipus o models d’oferta respon a un sistema de repartiment a través del qual les quatre empreses expedientades alternen en les posicions 1, 2, 3 i 4 als lots 1, 2 i 3, segons la sala.
A més, subratlla que, d’acord amb la legislació, «basta l’existència d’aquest tipus d’acord per a presumir la seua nocivitat per a la competència sense necessitat d’esperar resultats o perjudicis, bastant la seua potencialitat per a causar-los, atès que l’antijuricitat prové de la finalitat restrictiva de la conducta pretesa, també quan no s’haja aconseguit l’adjudicació o se n’haja desistit», tal com va ocórrer en el cas de Comunicació dels Ports.
En aquesta línia, considera que els acords entre les empreses expedientades en la licitació a la qual van concórrer «suposa una conducta falsària d’aparentar que estem en presència d’empreses que són competidores entre si i amb la resta dels concurrents, simulant que competeixen en la licitació quan en realitat no es dona tal situació, quan han pactat preus idèntics amb l’estratègia de presentar-se com a licitadors en el major nombre possible de lots del contracte però sense competir en preus, que són idèntics», fet que constitueix una infracció molt greu.
La sala rebutja que en aquest cas s’haja denegat a l’empresa el seu dret a la utilització dels mitjans de prova pertinents en dret, i nega igualment que la resolució ara confirmada es fonamente en un mitjà de prova obtingut de forma il·lícita. En aquest sentit, apunta que tant la inspecció realitzada com la interlocutòria de maig de 2019 del Jutjat Contenciós-Administratiu número 1 de Castelló que la va autoritzar no van ser recorreguts en temps i forma, per la qual cosa són ferms.
Alhora, els contactes entre els socis de les empreses a través de whatsapp revelen que les companyies «disposaven d’informació amb caràcter previ a la publicació de la licitació que s’anava a celebrar i dels termes en què s’anava a llançar».
Com a conseqüència de les actuacions de la investigació portades a terme, i malgrat l’adjudicació del lot 1 a la mercantil, aquesta finalment va desistir de la licitació mentre que Canal Maestrat SL i Kriol Produccions SL en van ser excloses per vulnerar principis recollits a la Llei de Contractes del Sector Públic.
Per a la Sala, aquest és un indici «seriós» de la responsabilitat de l’empresa, el fet que «haja renunciat a una adjudicació després d’haver-la obtingut». «No s’ha donat cap explicació a aquesta renúncia, i no s’entén be que es fera si realment es defensava que era una licitació neta i amb tots els requisits i garanties», exposa el tribunal.
La sala arriba al convenciment que la renúncia es produeix «per a evitar mals majors i greus complicacions» i per a «eludir responsabilitats en els fets».
