La cancel·lació del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona el 12 de febrer del 2020 va marcar el tret d'eixida d'un any «horrorós». D'un dia per l’altre, es van capgirar les previsions de tothom. Aquell jorn, la COVID-19 guanyava la partida al saló de tecnologia mòbil més important del món i l’entitat organitzadora, la GSMA, decidia suspendre l'esdeveniment després d'una allau de baixes d'expositors. Tot i que en aquell moment les autoritats van insistir que no hi havia risc sanitari, la fira va optar per escoltar les veus que alertaven dels perills del coronavirus, que aleshores encara no s'havia detectat a Catalunya.
Just una setmana després, el 19 de febrer, es disputava el partit Atalanta BC - València CF a l’estadi de San Siro de Milà, i uns dies més tard les autoritats sanitàries ja tenien la sospita que l’enfrontament era el desencadenant de la pandèmia a Itàlia. El cap de Pneumologia de l’hospital de Bèrgam, Fabiano di Marco, va assegurar que el partit havia sigut «una bomba biològica», i el representant italià de l’OMS, Walter Ricciardi, va declarar que l’encontre havia fet que el virus es propagara ràpidament. Uns 40.000 aficionats de l’equip llombard, un terç de la població de Bèrgam, s’havien desplaçat a Milà per a animar la seua squadra en l’anada dels huitens de final de la Champions. La COVID-19 encara no feia por i els tifosi havien celebrat la victòria sense prendre cap mesura de precaució. L’alcalde de la ciutat, Giorgio Gori, va dir que «encara no estava clar què hi ocorria». De seguida es va saber que Bèrgam era un dels principals focus de contagi a Europa. Alguns dels 2.500 valencianistes que hi van viatjar es van infectar i es van convertir en transmissors de la malaltia al País Valencià.
Prèviament, la UEFA no havia adoptat cap decisió respecte de la cancel·lació del partit, al·legant que «seguia els consells de les autoritats i no podia fer res». Tampoc no va actuar ni va assumir cap responsabilitat en la tornada, que es va jugar quinze dies després al Mestalla a porta tancada. «Hi ha contractes i acords. Encara s’està jugant arreu d’Europa. Les fronteres estan obertes. Les concentracions de seguidors fora de l’estadi són responsabilitat de les autoritats espanyoles», va concloure.
El 28 de febrer, Marea Blanca de les comarques del sud del País Valencià publicava un comunicat a Nosaltres La Veu en què explicava que la COVID-19 era una malaltia causada per un virus procedent d'un reservori animal i que es podia «transmetre de persona a persona després de l’aparició a Wuhan a finals del 2019». Ja llavors es proposava «una molt activa contenció de l'extensió a partir de la identificació de les persones amb símptomes i d'aquelles en contacte amb persones de les zones afectades».
Tanmateix, «no es coneixia l'escala de transmissibilitat de persona a persona». I alertava que, «si bé les mesures preses eren adequades per a tractar de contenir la pandèmia, aquesta no semblava fàcil de controlar», ja que era possible «que les persones asimptomàtiques -les quals poden passar els filtres d’identificació-» foren «portadores i potenciament propagadores de la infecció».
A més, davant de «la possibilitat d'incidents a partir de persones "superpropagadores" en casos específics especialment als entorns hospitalaris», on podien infectar persones vulnerables somàticament, demanava que la Generalitat estiguera preparada «per a establir mesures de contenció extrahospitalàries». I advertia: «La feblesa de la nostra Atenció Primària, assetjada per les retallades des del 2012, no facilita aquesta tasca».
També hi feia notar que «l’absència de control de la Generalitat sobre els aeroports i altres portes d'entrada dificulta la capacitat del País Valencià per a col·laborar en la contenció d'aquesta nova possible pandèmia.»
I hi qüestionava la recomanació feta pels serveis de salut pública de la Generalitat Valenciana a les persones que havien visitat zones infectades i sense símptomes, atès que «continuar fent una vida normal en família, amb amics i en l'àmbit escolar i laboral, sense establir mesures específiques d'identificació del virus ni de control ni de vigilància epidemiològica, no sembla adequada».
La suspensió de les Falles i la Magdalena
El 10 de març del 2020, el Ministeri de Sanitat i el Consell suspenien els actes grans de les Falles i de la Magdalena a causa de l'epidèmia de la COVID-19. Una epidèmia que, en aquell moment, només havia infectat quinze persones.
En una compareixença davant dels mitjans de comunicació, Ximo Puig assenyalava: «La crisi del coronavirus ens situa davant d'un repte global. Hi ha una nova situació i cal actuar des de la responsabilitat i prudència. Hem defensat que no calia fer alarmisme i actuar amb prudència». I assegurava: «Fins aquest moment, s'han pres mesures preventives inèdites en altres països com la Xina o Itàlia que no s'haurien imaginat fa unes setmanes. La responsabilitat és el requisit de qualsevol govern i l’assumim».
En el decret en què es feia pública la suspensió, s’hi especificava que «la festivitat de les Falles de la ciutat de València i, en concret, la setmana prèvia fins a la seua culminació el dia 19 de març, suposa l’arribada massiva de turistes, en concret quasi un milió de persones amb dades del 2019, al qual cal sumar els visitants que es desplacen a altres localitats de la Comunitat on també se celebren les Falles». A més, «per part del Ministeri de Sanitat s’ha recomanat evitar qualsevol esdeveniment multitudinari en tot el territori espanyol».
El 13 de març la Generalitat Valenciana comunicava la suspensió dels espectacles públics, de les activitats recreatives i socioculturals i el tancament de bars, restaurants i locals d’oci a partir de l’endemà i per un període de 15 dies.
Puig agraïa als ciutadans «la seua actitud davant d'aquesta situació complicada», ja que aquestes mesures de prevenció afectaven «aspectes molt importants de la vida de les persones». A més, insistia en la importància de prendre mesures de caràcter personal per a intentar protegir-se i instava a «actuar amb consciència i sentit de societat».