La localitat de Monòver, al Vinalopó Mitjà, ha quedat marcada en la història literària gràcies –entre altres– a l’aportació d’Azorín, una de les grans figures culturals de les comarques del sud. Les vinyes i els camps que distingien aquesta població fan que alguns empresaris vinícoles vulguen explotar-la en l’àmbit turístic. De fet, en un impuls d’autoestima comercial, s’hi refereixen com «la Toscana valenciana» quan comparen els pobles interiors del Vinalopó amb la regió del centre d’Itàlia.
Siga o no hiperbòlica l’equiparació, el cert és que aquest paisatge es veu amenaçat. Les plantes fotovoltaiques amenacen a instal·lar-s’hi i ocupar 729 hectàrees. Hi ha qui ho veu com una oportunitat per a generar riquesa, però hi ha també qui vol preservar el territori per simple i senzilla dignitat.
Entre aquests últims hi ha els membres de la Plataforma Sol Sostenible de Monòver, un col·lectiu que es va organitzar el 2020 quan van saber que l’Ajuntament, governat pel PSPV amb el suport de Compromís, havia rebut ofertes de grans companyies per instal·lar-hi megaplantes fotovoltaiques i generar energia renovable. Mar Cabanes, membre d’aquest col·lectiu, reconeix que en aquell moment «no sabíem de què anava, desconeixíem el tema, i vam començar a informar-nos-en».
Segons explica aquesta activista local, en un principi l’Ajuntament «estava molt disposat a facilitar-nos la informació que demanàvem». Hi havia, des del punt de vista d’alguns veïns, l’oportunitat d’obtindre un benefici econòmic important i de manera ràpida, però des d’aquest col·lectiu entenen que a Monòver la percepció ha canviat. «Amb l’aprovació de les Declaracions d’Impacte Ambiental (DIA) per part del Ministeri, som conscients que omplir el territori de plaques és una possibilitat». Pel que fa a l’Ajuntament, Cabanes creu que des del consistori es pensaven que «amb bones intencions podrien negociar amb les empreses i minimitzar-ne l’impacte, però han vist que així no aconseguiran res, i la realitat és que hi ha 729 hectàrees amenaçades».
Alhora, en canvi, l’activista creu que les administracions «no estan fent tot el possible» per aturar aquests projectes. «Creiem que des de l’Ajuntament es pot blindar el territori si es modifica el nou pla general que s’està aprovant. Hem demanat a l’Ajuntament, i així es va acordar al ple, que les plantes no ocupen més d’un 3% del sòl agrícola no urbanitzable, i també que se suspenguen totes les llicències fins que no s’aprove el pla general, perquè sabem que en vindran més». Pel que fa a la Conselleria de Medi Ambient, pretenen que faça valdre la normativa reflectida al catàleg de paisatges vitivinícoles i que pressionen el Ministeri perquè facen cas dels tècnics municipals i de la gent que s’està mobilitzant. «Les administracions sempre poden fer més: l’Ajuntament no ha reaccionat a temps, i cal un posicionament ferm i decidit, perquè l’impacte que pot patir el territori seria molt gros». Cabanes matisa que des de la Generalitat hi ha «diversos posicionaments», i valora positivament l’actitud de la Conselleria de Territori, en mans de Rebeca Torró (PSPV) davant l’exhibida pels departaments d’Agricultura –especialment quan estava dirigida per Mireia Mollà, de Compromís, que més tard seria rellevada per Isaura Navarro, de la mateixa coalició. També critica l’actitud de Presidència de la Generalitat, que considera que s’ha mostrat «tèbia i en molts casos favorable a les empreses».
A nivell local, explica que tots els partits amb representació a l’Ajuntament s’han mostrat, amb diferents intensitats, en contra de les macroplantes. I pel que fa a l’àmbit social, tem que la ciutadania no responga amb la força requerida davant aquesta amenaça i que només en siga conscient després que aquestes construccions ocupen el paisatge de Monòver. Cabanes té l’esperança que molts d’aquests projectes s’acaben interrompent. «El sistema energètic no està preparat per absorbir tanta energia renovable pels diferents pics de generació que té. Per equilibrar l’energia es necessita el cicle combinat del gas i del carbó. I s’està veient com torna a pujar el consum d’energia no renovable. És possible que estiguem davant una bombolla especulativa com la que va patir aquest país amb la construcció. El problema serà», alerta, «si tot i així la bombolla esclata amb aquestes plantes a mig fer, i si el paisatge, d’aquesta manera, es quede deteriorat amb construccions fora de funcionament, tal com van quedar molts espais de valor ecològic amb urbanitzacions a mig construir».
Segons explica la membre de la Plataforma Sòl Sostenible, més de 500 de les hectàrees amenaçades compten amb vinyes i ametlers, i assentaments rurals com el del Fondó quedarien també afectats. Al seu torn, espais de valor històric, com el refugi aeri o l’aeròdrom des del qual van fugir els últims dirigents de la Segona República espanyola davant la imminència de l’arribada de les tropes franquistes a la primavera del 1939, quedarien envoltats d’aquestes instal·lacions. Ocorreria el mateix amb un jaciment arqueològic i amb diversos bancals de pedra seca. «Són símbols importants per al poble que hem de saber defensar, com a mínim, per simple i mera dignitat», conclou Cabanes.
