La xarxa d’Oficines d’Assistència a les Víctimes del Delicte (OAVD) del País Valencià va atendre en els seus cinc anys de funcionament un total de 89.430 persones, a 64.682 de les quals se’ls va obrir un expedient d’ajuda integral, mentre que la resta van descartar seguir amb el procés. Entre els expedients oberts, el 53% eren dones víctimes de violència de gènere, i el 5% d’aquestes víctimes eren menors d’edat.
Així ho ha desgranat la consellera de Justícia i Interior, Gabriela Bravo, en roda de premsa de balanç d’aquestes oficines que van obrir en 2018 i que són pioneres en el conjunt de les comunitats autònomes. Actualment hi ha un total de 87 oficines, una per cada partit judicial, amb 183 professionals multidisciplinaris.
El 86% del total de víctimes ateses aquests cinc anys són dones (55.450) i la majoria tenen un rang de 31 a 50 anys i estudis primaris o mitjans. Quasi la meitat (42,9%) estaven en una situació econòmica baixa o precària, mentre que va haver-hi 950 víctimes en les quals la discapacitat es va comptabilitzar com a factor de vulnerabilitat.
Les víctimes de violència de gènere són ateses per les oficines durant diversos anys, amb l’objectiu d’evitar que no retiren la denúncia fins que no arribe el judici. Des de 2018 es van realitzar un total de 57.401 intervencions amb aquestes 34.315 víctimes, la qual cosa per a la consellera demostra que el País Valencià és referent en la lluita contra la violència de gènere.
Per tipologia de delicte entre tots els casos atesos, la violència de gènere és el majoritari (69,26%), molt per davant de la violència domèstica (9%), contra el patrimoni (4%), contra la família i menors (3%) o contra la llibertat sexual (3%). Crida l’atenció la pujada de les víctimes ateses per delictes contra la llibertat sexual, de 27 en 2018 a 526 en 2022, encara que la consellera ha remarcat la dada es pot deure al fet que hi ha més denúncies.
Entre les víctimes menors ateses, els principals delictes van ser violència de gènere (35,1%), violència domèstica (25,58%) i contra la llibertat sexual (23,82%), mentre que els relacionats amb violència escolar van representar el 3,17%.
Al marge d’aquests delictes, les oficines van atendre aquests cinc anys 37 víctimes de tracta amb finalitats d’explotació sexual, que solen ser derivades a recursos més especialitzats. Hi ha poques denúncies de delictes d’odi (24), però van en augment.
Quant a la nacionalitat de les víctimes a les quals se’ls va obrir expedient, 39.158 són de l’Estat espanyol i 15.799 estrangeres. Per nacionalitats, les més freqüents són, en aquest ordre, Romania, el Marroc, França, l’Equador i Colòmbia.
Encara que les oficines atenen a víctimes de qualsevol delicte, la violència contra les dones va ser aclapadorament majoritària aquests cinc anys de servei. Després dels de violència de gènere, que representen més de la meitat, a molta distància estan els casos de violència domèstica (4.749 víctimes).
Per edats, el perfil més comú de les víctimes de violència de gènere correspon a una dona de 31 a 40 anys, seguit del segment de 18 a 25, mentre que 686 víctimes eren menors d’edat.
Paral·lelament, les oficines van atendre des de 2018 a 1.145 víctimes d’agressions sexuals, de les quals més d’un terç eren menors i 251 estaven entre els 18 i els 25 anys. Això suposa que el 90% de les víctimes de violència sexual ateses eren dones, i sis de cada deu tenien menys 25 anys.
En general, els professionals de la xarxa van dur a terme un total de 327.211 actuacions amb les víctimes, des d’acompanyaments, informes i plans de suport psicològic o social fins a la sol·licitud de mesures de protecció. L’acompanyament a judici es va realitzar en 24.627 ocasions des de 2018, mentre que hi va haver més de 3.000 trasllats a víctimes de violència de gènere des que aquest servei es va engegar al maig de 2021.
Quant a les víctimes que acudeixen una primera vegada a les oficines i desisteixen seguir amb el procediment, la consellera ha explicat que ho fan voluntàriament i que els professionals han de ser «molt respectuosos» amb la seua decisió. «Moltes desisteixen de denunciar perquè no confien o per por», ha lamentat.
L’objectiu d’aquestes oficines és oferir assessorament jurídic, suport psicològic i atenció social a víctimes de delictes, testimonis i persones en situació de risc com a conseqüència del seu contacte circumstancial amb el delicte. Presten assistència integral i especialitzada des d’abans de la denúncia i durant tot el procediment, fins i tot després que acabe. També actuen com a punt de coordinació dels ordes judicials de protecció.
A finals de 2022 es van activar tres equips itinerants (un per demarcació) per a arribar als municipis menys poblats, amb la intenció que el lloc de residència no siga un motiu de discriminació de les víctimes. Cadascun està compost per tres professionals de psicologia, advocacia i treball social.
