Es tripliquen les queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat valenciana

Plataforma per la Llengua rep moltes més protestes que el 2022

Plataforma per la Llengua denuncia que l'any 2022 les queixes per discriminacions lingüístiques en la sanitat pública valenciana pràcticament s'han triplicat respecte de l'any anterior. Si el 2021, l'entitat va tenir coneixement de sis casos greus, el 2022 aquests casos es van incrementar fins a 17. L'ONG del valencià considera que «l'absència de requisit lingüístic per accedir als llocs de treball de l'àmbit sanitari és nociva per a la qualitat de l'atenció sanitària dels valencianoparlants» i demana a la Generalitat Valenciana que intervinga per fer complir la llei i recordar als professionals del dret dels pacients a ser atesos en valencià.

Durant l’últim any, l'entitat ha gestionat queixes per discriminacions lingüístiques a Alacant, Alfafar (Horta Sud), Alzira (Ribera Alta), Benifaió (Ribera Alta), Benilloba (Contat), Castelló de la Plana, Dénia (Marina Alta), el Pinós (Vinalopó Mitjà), Elx (Baix Vinalopó), Gata de Gorgos (Marina Alta), la Vila Joiosa (Marina Baixa), Quart de Poblet (Horta Sud), Sagunt (Camp de Morvedre) i Vinaròs (Baix Maestrat) i, en el cas de València, al Centre de Salut de Campanar i als hospitals Clínic, La Fe i General.

Un dels casos més recents, no publicat fins ara, es va produir a Castelló de la Plana, on un ciutadà va acudir a un centre d'urgències amb el seu fill, que notava un malestar general, i en adreçar-se a la facultativa, els va exigir que parlaren castellà o no els podria fer la consulta. El ciutadà va intentar defensar el seu dret de parlar valencià i es va oferir per traduir-li allò que no entenguera, però la metgessa s'hi va negar i va afirmar, en castellà, que «o em parla castellà o haurà d'eixir fora». En tornar a fer valdre els seus drets lingüístics, la metgessa els va fer fora i va fer que un altre metge s'encarregara de la consulta, de manera que es va endarrerir l'atenció mèdica.

Un altre cas recent que tampoc s'havia fet públic fins ara és el d'una metgessa del Centre de Salut de Benifaió (Ribera Alta), gestionat per la Generalitat Valenciana, que va interrompre la consulta telefònica d'una pacient per exigir-li que canviara de llengua. La dona, per tal de conèixer el resultat d'un diagnòstic de salut, va haver de renunciar a parlar en la seua llengua i va acabar parlant castellà a la doctora.

Durant tota la legislatura, l'ONG del valencià ha demanat a la Conselleria de Sanitat i a les direccions dels centres de salut que s'informe els professionals del deure de garantir el dret de la ciutadania d'expressar-se en valencià i rebre resposta en la mateixa llengua, tal com assenyala la Llei d'ús i ensenyament del valencià. A més, l'entitat va impulsar el 2020 la campanya «Sanitat en valencià», que demana una normativa sobre la capacitació lingüística del personal sanitari i fa una proposta de protocol per garantir l'atenció sanitària en valencià. No obstant això, fins ara l'executiu valencià ha ignorat les peticions de l'entitat.

Pel que fa a l'augment de queixes per discriminacions en aquest sector, Plataforma per la Llengua considera que pot tindre a veure amb un augment de la consciència lingüística dels pacients, però també amb la falta de voluntat de certs professionals de fer servir el valencià. Per a l'entitat, a més, la Generalitat «s'ha relaxat en l'objectiu d'implementar el requisit lingüístic en l'àmbit sanitari», i lamenta que encara no es compte, «ni tan sols, amb un decret que porte a desenvolupar-lo».

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.