L’advocat de l’expresident de la Diputació de València i del PP de la d’aquesta demarcació provincial, Alfonso Rus, ha defensat que no hi ha ni una sola prova contra el seu client per a condemnar-lo pel cas Imelsa: «zero patatero. És impossible». D’aquesta manera, n’ha reclamat la lliure absolució.
Així s’ha pronunciat el lletrat en elevar a definitives les seues conclusions en el judici que se segueix a l’Audiència Provincial de València contra Rus i altres 24 persones per les peces B i F del cas Imelsa, relativa als treballadors zombies en les empreses públiques Imelsa i Ciegsa.
L’advocat de Rus, contra qui la Fiscalia Anticorrupció reclama 12 anys de presó, ha afirmat que el seu client era president d’Imelsa «per qüestió normativa», ja que li corresponia per ser president de la Diputació de València, però ha apuntat que durant el seu mandat va delegar en el conseller delegat d’empreses els afers relatius a l’entitat pública, una persona que «no ha estat en aquesta causa ni se li espera», ha criticat.
«Imelsa és un zero patatero amb vista a que el meu client puga ser condemnat i Ciegsa és un impossible», ha manifestat, per a agregar: «Si no hi ha una nul·litat del procediment, crec que no hi ha prova de càrrec suficient perquè es puga condemnar –a Rus– per cap dels delictes que se li atribueixen», ha asseverat després de negar la possibilitat que hi haguera una organització criminal entre els acusats.
El lletrat Emilio Pérez Mora, qui porta la defensa amb el seu germà Gonzalo, ha arribat a aquesta conclusió i ha reforçat la seua posició amb les declaracions efectuades pels 11 conformats en la causa, «de les quals es pot extraure que no hi ha una prova de càrrec» contra Rus. «Es tracta de conformitats privilegiades, de tres preguntes pactades, sense detalls, que eviten el principi de contradicció i no serveixen per a res», ha destacat.
El conformat que sí va nomenar a Rus va ser Miguel Ángel Mullor, jugador de l’Olímpic del Xàtiva, qui va asseverar que cobrava d’Imelsa. El lletrat ha intentat llevar credibilitat a les seues manifestacions en afirmar que va mentir quan va dir que no cobrava del club, ja que també ho feia, i en assegurar que mentre Rus va ser president del club van passar per allí 180 jugadors: «Anem a creure que si la política era contractar jugadors per Imelsa perquè el club no pagara la seua fitxa aquest procediment només es va fer amb un jugador? », s’ha preguntat.
En relació amb les acusacions que va abocar contra Rus durant la instrucció del procés l’exgerent d’Imels,a Marcos Benavent, autodenominat «ionqui dels diners», l’advocat ha afirmat que en eixe moment mentia perquè va aconseguir un acord amb la Fiscalia i que ha sigut en el moment del judici quan ha dit la veritat.
«Quan Marcos menteix i quan no? El que ha dit en la vista és la veritat. Rus no li va imposar la contractació de ningú i menys encara perquè cobrara sense treballar», ha dit, per a agregar que la pràctica totalitat dels inculpats han assenyalat a Benavent respecte a contractes per favors o beneficis econòmics «i no a Rus», ha puntualitzat.
En resum, l’advocat ha lamentat que Rus haja acabat a la banqueta dels acusats amb una petició de presó «desorbitada», amb les seues empreses tancades, sense possibilitat de tindre crèdits i sense que una comissió rogatòria haja pogut trobar «un sol euro seu no guanyat legalment».
D’altra banda, el lletrat ha aprofitat la seua intervenció per a acusar al fiscal de no haver sigut garant de la legalitat en aquest procediment i de «jugar amb les cartes marcades». Sobre aquest tema, s’ha referit a la forma en la qual es va originar la causa en 2014, és a dir, unes gravacions aportades per l’exdiputada i actual consellera Rosa Pérez a Anticorrupció a través d’un pen drive.
L’ex-sogre de Benavent, Mariano López, va entregar un altre pen drive a Fiscalia amb les mateixes gravacions i va manifestar en una trobada amb el ministeri públic que la informació provenia d’un disc dur extern de l’ordinador situat en una casa de camp que havia regalat a la seua filla. «L’UCO i la Fiscalia», ha assenyalat l’advocat de Rus, coneixien l’existència d’aquest disc dur i ningú li ho va requerir –a Mariano– ni va voler saber res del disc, tal vegada perquè Mariano va manifestar que l’havia destruït i potser també perquè ell mateix havia sigut gravat. A més, ningú no ha volgut saber res del mateix disc perquè el propietari era Benavent, i es va accedir al disc sense el seu permís i vulnerant els seus drets», ha lamentat.
Així, l’advocat conclou que, «tot el que s’ha treballat en aquest procediment, els informes elaborats, es fan a instància d’un pen drive entregat per Rosa Pérez que manca de tota traçabilitat legal, sense cadena de custòdia i manipulat un dia abans de l’entrega a Fiscalia». «La denúncia parteix d’un il·lícit que es va realitzar ocultant informació, per això demanem la nul·litat del judici», ha demant.
Durant la vista, la defensa de Benavent també ha elevat a definitives les seues conclusions. El «ionqui dels diners» ha afirmat que en aquest procediment s’han comès «irregularitats» que «caldrà sanar-les», i s’ha referit a les gravacions que van originar la causa.
«Hi ha hagut quatre agents pertorbadors: l’ex-sogre de Benavent, Rosa Pérez, la Fiscalia i l’UCO. Hi ha manca de traçabilitat i ruptura en la cadena de custòdia de les gravacions. A més, es van extraure d’un disc dur del que era propietari el meu client i sobre el qual no havia donat autorització per al seu ús», ha subratllat el lletrat Juan Carlos Navarro. «S’ha vulnerat el dret a la intimitat i el de les comunicacions, la qual cosa afecta un procés amb totes les garanties de tutela judicial efectiva», ha postil·lat. També ha afirmat que Rosa Pérez «va perjudicar la causa en investigar pel seu compte», i li ha acusat d’usar el procediment per a obtindre rèdit personal i polític.
D’altra banda, el lletrat d’Emilio Llopis, qui va ser cap de gabinet de Rus, ha reclamat també la lliure absolució per al seu representat i ha lamentat que les acusacions s’hagen basat en unes declaracions de Benavent que s’han modificat al llarg del temps.
Per la seua banda, l’advocat de Máximo Caturla, exsecretari valencià d’Educació i ex conseller delegat de Ciegsa, ha afirmat, després d’adherir-se al manifestat pels seus companys quant a les gravacions, que «estem davant d’una història d’un cúmul d’errors que pretenen crear una ficció».
Sobre aquest tema, ha negat que el seu client creara en 2003 uns llocs en Ciegsa per a adjudicar-los entres els exercicis 2004 i 2005; o que indicarà els noms de les persones que havien d’ocupar eixos llocs; ni que parlara amb Rus sobre els contractes: «Això és fals», ha dit. «Caturla no tenia facultats per a crear llocs ni va decidir qui els havia d’ocupar. Tampoc no va consultar res amb Rus. Els treballadors van fer el seu treball», ha conclòs.
