Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents al 2021, la major part de municipis turístics del País Valencià no superen els 12.000 euros de renda neta anual per habitant, molt lluny dels 22.289 euros de mitjana valenciana.
A més, cal tindre en compte que el País Valencià ocupa la 12a posició en el rànquing de comunitats autònomes, per darrere de les Illes Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia i Astúries, totes per davall de la mitjana de l’estat espanyol, que se situa en 25.498 euros. Al capdamunt, hi ha Madrid, amb 34.821 euros; el País Basc, amb 32.925 euros, i Navarra, amb 31.024 euros. Les segueixen, amb poc menys de 30.000 euros, Catalunya, Aragó i la Rioja. La mitjana de la Unió Europea és de 32.430 euros.
Així, per exemple, entre els municipis de turisme de sol i platja, Torrevella (el Baix Segura) té una renda per càpita de 8.417 euros; Benidorm (la Marina Baixa), de 8.891 euros; Xàbia (la Marina Alta), de 9.608 euros; Dénia (la Marina Alta), de 10.653 euros; Gandia (la Safor), de 10.769 euros; Cullera (la Ribera Baixa), de 10.806 euros; Moncofa (la Plana Baixa), d’11.730 euros; Orpesa (la Plana Alta), de 10.515 euros; Peníscola (el Maestrat), de 10.506 euros, i Vinaròs (el Maestrat), d’11.210 euros.
També s’observa que les diferències salarials més grans es produeixen entre els habitants d’alguns d’aquests municipis turístics costaners. Unes diferències que l’INE mesura amb l’índex de Gini, un coeficient que calibra la desigualtat en els ingressos dels habitants d’una àrea, municipi, regió, país, etc. en una escala que va del 0 (que seria la igualtat salarial perfecta) al 100 (que representa la màxima desigualtat).
Aquest indicador presenta els punts més elevats a Xàbia (38,7), Torrevella (38,4), Teulada (38,3), Orpesa (37,5), el Campello (36,6), Dénia (35,9), Altea (35,6), Peníscola (34,8), i Benidorm (34,2).
D’altra banda, les estadístiques referides a les demarcacions provincials, del 2020, també són significatives, tot i que cal mencionar que aquestes dades van estar afectades per la pandèmia de la COVID-19. La circumscripció d’Alacant, que el 1983 ocupava la posició 16a del rànquing de renda per càpita de l’Estat, es va situar el 2020 en la posició 41a. I la de València va passar de la 15a posició a la 21a en el mateix període. Per part seua, la de Castelló, que és la que més estable es va mantindre, també va baixar del lloc 19é al 17é. Per tant, les dues primeres van deixar de formar part de les vint demarcacions més riques en renda per habitant i, en el cas de la d’Alacant, la davallada va ser més que considerable, atés que va perdre 25 posicions relatives i es va situar entre les deu últimes.
La renda per càpita o PIB per càpita és la xifra del BIP -el valor afegit de tots els béns finals produïts en una economia i els seus impostos- dividit entre la població. Ofereix la mitjana d’ingressos d’una zona i i s’empra com a indicador del benestar, comparant un mateix territori al llarg del temps o diferents territoris. D’aquesta manera, la renda per càpita més alta es correspon amb un nivell de desenvolupament econòmic més elevat. Malgrat que no representa el benestar de la població de forma taxativa, és una de les mesures més usades.
