Entre agraïments, el portaveu socialista a l’Ajuntament, Miguel Millana, anunciava a través d’un comunicat que deixava la política per a emprendre «projectes personals». La també regidora i dirigent de la UGT, Lola Vílchez, feia el mateix. Cap dels dos no figurava en la candidatura d’Ana Barceló. Tot i el somriure de Millana en la roda de premsa de la vesprada, que ha protagontizat conjuntament amb Barceló per a exhibir unitat, el cert és que el desenllaç no ha sigut senzill.
Barceló, exconsellera de Sanitat i síndica del PSPV, ara també candidata a l’alcaldia d’Alacant, va ser proposada per Ximo Puig –i posteriorment validada per la militància local després d’un procés de primàries– i va deixar clar, des del primer minut, el seu desig de configurar el seu propi equip. Una tasca que no és senzilla en una agrupació local com l’alacantina, controlada i liderada per l’exsenador Ángel Franco des de fa dècades. El gruix de militants pròxims a aquest polític veterà ja es va encarregar de votar de manera massiva persones d’aquest entorn perquè ocuparen els primers llocs de la llista a l’alcaldia. Entre aquests hi havia Miguel Millana, qui ha projectat un comiat voluntari que molts no s’acaben de creure set dies més tard que els pròxims a Franco l’assenyalaren com un dels qui havien de liderar la llista de Barceló.
Tot i així, en roda de premsa, Millana celebrava «haver complert un tràmit per unanimitat» gràcies a haver buscat «la unitat del partit» per aturar la dreta i acabar amb el seu «mal govern». Millana ha reconegut sis abstencions de 52 membres de l’exectuiva a la llista de Barceló, i agraïa als companys de partit la seua implicació.
Hores abans, la llista anunciada per Ana Barceló durant el matí de dilluns reflectia clarament el seu divorci amb la direcció local. Només una de les regidores actuals, Trini Amorós, figurava en els llocs d’eixida –al cinc–, i per davant n’hi havia dos candidats independents. Sobta el nom de l’exfutbolista Eduardo Rodríguez, el màxim golejador de la història de l’Hèrcules CF, de qui no se coneix cap vincle amb la política ni cap implicació en el teixit local.
Fonts internes del partit criticaven aquesta llista en tant que, consideren, no exhibia cap voluntat de consens entre les famílies socialistes locals. No només amb la d’Ángel Franco, sinó tampoc amb la d’Alejandro Soler, secretari socialista a la demarcació d’Alacant i qui està interferint amb força en la llista d’Elx, la seua ciutat.
Fins el número huit de la d’Alacant, llevat de l’esmentada Amorós, no figura cap nom dels regidors actuals. Ni tan sols Ángel Franco estava present en la roda de premsa ni en l’executiva anterior, fet curiós en tant que l’exsenador s’acostuma a deixar veure en les reunions determinants del seu partit.
Amb la proposta de Barceló, tot fa pensar que la síndica socialista i exconsellera de Sanitat s’ho ha jugat a una carta: la de la protecció de la direcció del PSPV, exercida pel president Ximo Puig, el seu gran aval. Només l’esmentada Trini Amorós pot esdevenir el nexe de connexió de Barceló amb l’agrupació socialista local. Un vincle que es farà més fort o no s’arribarà a forjar en funció del resultat electoral, que a hores es preveu ben difícil per als socialistes i per al conjunt de l’esquerra a Alacant.
