Com comunicar a la ciutadania la feina que es fa des les institucions en cooperació sense caure en la pena o en limitar-se a les emergències? Aquesta pregunta és més difícil de respondre del que podria semblar a primer cop d’ull i, de fet, ha estat la qüestió principal al voltant de la qual ha girat la XVI Trobada de Comunitats Autònomes i Cooperació al Desenvolupament, que s’ha desenvolupat a València entre l’1 i el 3 de març.
«És un món on sovint passes de la imatge de la pena constant a la venda del patiment dels demés –ha explicat al Diari La Veu la secretària autonòmica de Cooperació Toñi Serna– i cal marcar unes línies que no pots passar, perquè estàs treballant amb els drets humans». És el que molts experts han explicat moltes voltes com Com comunicar a la ciutadania la feina que es fa de les institucions en cooperació «el risc de caure en la pornografia de la cooperació».
Al llarg de tres dies, responsables de cooperació de les diferents comunitats autònomes, cooperants i experts en comunicació han debatut sobre com educar i conscienciar a la ciutadania dels reptes que suposa la cooperació per tal de contribuir a deixar enrere la pobresa i l’exclusió a escala global. Una tasca comunicadora que es veu imprescindible per tal de «mobilitzar la ciutadania», condició prèvia a l’assoliment de qualsevol objectiu en aquest sentit.
«És important no convertir els temes explosius en momentanis, i encara que els humans tenim a oblidar i que els mitjans de comunicació tendeixen a col·locar els últims fets, com els més importants –ha continuat Serna– però al marge del darrer terratrèmol a Turquia i Síria o la terrible guerra d’Ucraïna, no podem oblidar que continuen havent xiquets que passen fam i dones sense assistència mèdica».
Aquesta trobada s’organitza anualment –cada edició en una autonomia diferent– per tal de coordinar i reforçar les polítiques de cooperació descentralitzades. «Cooperació descentralitzada millora la cooperació», insisteixen des dels organitzadors.
Per al País Valencià, organitzar l’actual edició ha suposat també una demostració que les pràctiques fosques que van enfonsar la credibilitat dels departaments de cooperació de la Generalitat «són cosa del passat» i que «amb el Botànic, la cooperació és un element polític de primer ordre i la confiança amb els agents socials s’ha restablert», amb decisions tan transcendents com la e multiplicar el pressupost d’aquesta partida des dels tres milions de fa vuit anys, fins als 70 actuals. «La cooperació valenciana pot caminar amb el cap alt», ha insistit Serna.
