Possiblement, mai com fins ara al llarg de la història del País Valencià hi havia hagut tantes entitats liderades per dones.
Si es fa un repàs d’institucions acadèmiques es constata que les universitats de València, d’Alacant i la Jaume I de Castelló de la Plana compten amb Amparo Navarro, Mavi Mestre i Eva Alcón com a rectores. Una altra entitat acadèmica, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, té Verònica Cantó com a presidenta.
Més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic, en el cultural són moltes les entitats liderades també per dones. Acció Cultural té com a presidenta Anna Oliver, Escola Valenciana té Alexandra Usó, la referent de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al País Valencià és Teresa Pascual i la de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana és Àfrica Ramírez.
Ja en el terreny estrictament activista, Zahia Guidoum és la coordinadora de Decidim, l’entitat sobiranista del País Valencià, la Intersindical Valenciana té com a portaveu Beatriu Cardona i Pilar Marés presideix Maestrat Viu, una de les entitats territorials amb més presència al país.
Són alguns exemples de la presència gradual de la dona als centres valencians de poder, tot i que en altres àmbits, com ara el de l’empresa, aquesta evolució encara no s’ha donat. I en política, tot i la paritat buscada entre consellers i conselleres i el fet que totes les síndiques a les Corts són dones, al maig no hi haurà cap dona candidata a la presidència de la Generalitat entre tots els partits que podrien traure representació a la cambra valenciana.
