La ciutat de València inaugurarà entre març i abril quatre mercats de l’horta en Benimaclet, Castellar-Oliveral, Malilla i l’entorn del carrer de Colón, amb l’objectiu de «relocalitzar» l’economia alimentària «al més a prop possible» de la ciutat, reforçar la rendibilitat i rendiment» per als agricultors i «millorar els preus dels productes bàsics».
Aquests mercats obriran, una vegada finalitzades les Falles, tots els dissabtes de manera setmanal, a excepció del situat a l’entorn del carrer de Colón, que tindrà lloc cada dimarts. En concret, aquest dissabte, 4 de març, s’inaugurarà el mercat de Benimaclet, situat en la plaça de Benimaclet; el pròxim 25 de març començarà a funcionar el de Castellar-Oliveral en la plaça de La Figuereta; el 28 ho faran les parades localitzades al carrer de Martínez Ferrando (al Pla del Remei), i, finalment, l’1 d’abril començarà l’últim dels mercats al carrer Entrat de la Casa de Santa Pau del barri de Malilla.
Així ho han detallat aquest divendres en roda de premsa l’alcalde de València, Joan Ribó, i el regidor d’Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, Alejandro Ramón, que han apuntat que tots els mercats tindran un horaris de 9.00 a 14.00 hores.
«Aquesta iniciativa s’emmarca en l’apartat de respecte a l’agricultura i l’alimentació del Marc Estratègic València 2030 aprovat –amb 31 de 33 vots– al ple de l’Ajuntament d’abril de 2020», ha ressaltat el primer edil, al mateix temps que ha assegurat que es pretén «potenciar l’agricultura de proximitat, ecològica i més saludable», així com «els mercats de proximitat de cara als diferents barris».
Ribó ha apuntat que els agricultors es queixen que el «coll d’ampolla» se situa en el sistema de comercialització». Per aquest motiu, els mercats de l’horta busquen «reduir els intermediaris en la cadena» entre agricultors i compradors. «És molt important potenciar la connexió física, comercial i identitària en una ciutat com València, nascuda en l’horta i que històricament s’ha alimentat de l’horta», ha sostingut.
Per la seua part, Alejandro Ramon ha recalcat que la «defensa de l’horta» és «una de les prioritats d’aquest equip de govern», per la qual cosa aquesta iniciativa «s’emmarca» en les polítiques impulsades per a «fer realitat la frase de “Salvem l’horta”» i «salvar també als agricultors». «El condicionant que demanem és que els agricultors siguen professionals i venguen únicament allò que conreen», ha remarcat, i ha asseverat que els mercats de l’horta busquen «donar als agricultors l’oportunitat de viure dignament del camp».
«És una realitat que els agricultors valencians tenen una terra molt fèrtil, un clima benigne i aigua en abundància, i produeixen fruites i verdures en abundància i qualitat, però falla la comercialització perquè el sistema no paga preus justos», ha explicat, i ha agregat que amb aquesta experiència de «venda directa» permet als agricultors «guanyar 14 vegades més beneficis que amb intermediaris».
Els cartells dels nous mercats de l’horta han estat dissenyats per Helga Ambak.
Preguntat per si s’ampliaran els mercats de l’horta a altres barris de la ciutat, l’alcalde ha afirmat que es tracta d’«un procés escalonat». No som partidaris de fer grans obres de molts milions que després no s’utilitzen mai, provem i anem introduint més», ha defensat, i ha asseverat que, «si tot ix com s’espera, la idea és ampliar». En aquest sentit, Ramon ha instat a ser cauts. «Comencem amb quatre i veiem com funcionen», ha declarat.
Ribó ha destacat que aquesta pràctica, que ja funciona en algunes ciutats europees, és «absolutament coherent» amb el marc estratègic de la descarbonització. Així, ha destacat que la finalitat és «impulsar la transició agroecològica», «revitalitzar el sistema agrícola de la ciutat per a enfortir el comerç de proximitat i els vincles ecològics entre l’horta i la ciutat» i «garantir el dret a l’alimentació sostenible».
«L’alimentació sostenible és un dret i, per desgràcia, en molts barris, molts populars, cada vegada és més difícil trobar aliments de qualitat, com ara verdures o fruites, i més fàcil trobar productes molt elaborats», ha lamentat, i ha assenyalat que aquesta realitat «es tradueix en el fet que en els barris amb pocs recursos hi haja més persones, sobretot xiquets i majors, amb sobrepès».
