La decisió, que no és ferma, estima parcialment la demanda interposada per l’Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (AVACU) en nom del contractant dels préstecs i contra l’empresa prestadora, ubicada a València i que oferia «diners fàcils» a persones acuitades pels deutes.
La prestadora captava a persones la situació deutora de les quals esbrinava a través d’anuncis oficials d’embargaments o subhastes de béns i les visitava per a oferir-los «diners fàcils» amb els quals saldar els seus deutes, segons l’associació. La demandada creava un entramat d’escriptures públiques avalades per l’habitatge de l’afectat, en les quals s’encadenaven suposats refinançaments del deute mitjançant successius préstecs hipotecaris sense deixar constància de la cancel·lació dels anteriors.
Així, quan al cap de quatre anys el deutor va voler saldar el seu deute va descobrir que, malgrat haver-la pagat parcialment, devia huit vegades més del que havia obtingut com a préstec, i corria el risc de perdre el seu habitatge. Després d’iniciar un procediment penal que va acabar arxivant-se, el gabinet jurídic d’AVACU va començar en nom de l’afectat un procediment civil que ara conclou amb la declaració de nul·litat dels préstecs concertats.
Segons la jutgessa, el demandant va obrar imbuït per la seua necessitat urgent de diners i, per la seua falta de coneixements, sense entendre la transcendència, en perjudici propi, dels contractes que concertava, que incloïen uns interessos moratoris al 29% anual. L’empresa demandada sosté que l’afectat va ser plenament conscient que signava i que les operacions es van desenvolupar amb «absoluta legalitat i transparència». No obstant això, la jutgessa conclou que els préstecs hipotecaris denunciats «contravenen directament tot el patrimoni normatiu» que protegeix els drets del consumidor, i posa com a exemple el «notòriament abusiu i desproporcionat» interés moratori pactat.
Determina també que la prestatària es va fixar des del principi amb l’immoble hipotecat, «bé per a obtenir a través del mateix (en subhasta), com a garantia hipotecària d’un préstec usurari, el cobrament d’un deute irreal per fictíciament engreixat, per a poder la prestadora apropiar-se directament de l’habitatge».
