Mariano López, exsogre de l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent, autodenominat «el ionqui dels diners», ha tornat a negar qualsevol tipus de manipulació en les gravacions que va entregar a la Fiscalia i que van originar el cas Imelsa, i ha indicat que va actuar d’eixa manera per a anar contra Benavent després que se separara de la seua filla a finals de 2019.
López s’ha pronunciat així, en qualitat de testimoni, en el judici que se segueix a l’Audiència per les peces B i F del cas Imelsa, que suma 25 acusats, entre ells l’expresident de la Diputació de València i del PP d’aquesta demarcació, Alfonso Rus, qui també va ser alcalde de Xàtiva (Costera); l’exsecretari valencià d’Educació i exconseller delegat de Ciegsa, Máximo Caturla; l’exsubdelegat del Govern espanyol a València, Rafael Rubio; i l’exgerent d’Imelsa i Marcos Benavent.
El testimoni ha comparegut davant el tribunal per a explicar l’origen dels àudios, que van arribar a Fiscalia en 2014 i que contenien deu hores de gravacions que suposadament havia fet Benavent a càrrecs del PP i en les quals es parlava de comissions a canvi d’adjudicacions públiques i de repartiments de diners. Aquestes gravacions han sigut qüestionades per les defenses i en demanen la nul·litat.
López ha explicat que sabia de l’existència de les gravacions perquè li ho va dir el mateix Benavent, un fet que no li va semblar «en absolut normal», i ha afirmat que, una vegada es va separar de la seua filla, va revisar l’ordinador que es trobava en una casa de camp a la qual també assistia l’exgerent a l’estiu per si hi havia alguna cosa que poguera utilitzar contra ell. Preguntat per aquesta casa, ha afirmat que li la va donar a la seua filla en 2009 quan encara no s’havia separat de Benavent.
Revisant l’ordinador, es va adonar que les gravacions es trobaven en un disc dur extern permanent que «començava a fallar»: «Em vaig adonar que el disc dur estava fallant i abans que es perdera el que hi havia, pensant que podria haver-hi algun document que podria usar contra Benavent, vaig començar a guardar-ho tot», ha dit. Sobre el disc dur, ha afegit que li’l va deixar allí el seu exgendre: «Imagine que ni se’n recordaria, perquè funcionava malament i mai m’ho va demanar (…) No tenia autorització per a veure el disc dur ni per a extraure la informació», ha aclarit.
«Vaig rescatar el que vaig poder i ho vaig passar a un pen drive. Vaig escoltar uns quants àudios i el que vaig sentir em va semblar rellevant”, ha postil·lat. Després va tirar el disc dur a la brossa, encara que no recorda el moment exacte.
Transcorregut un temps, el testimoni ha afirmat que es va posar en contacte amb un conegut seu i aquest li va recomanar que parlara amb l’exdiputada i actual consellera Rosa Pérez. Així, van quedar un dia i va parlar amb ella per a comentar-li allò de les gravacions, «i no s’ho creia». Un altre dia van quedar a Catarroja (Horta Sud) i li va posar els àudios, que després va gravar Pérez en el seu ordinador amb el seu consentiment. «Si Rosa Pérez l’implicava, jo estava conforme. Volia que fora denunciat. Jo sabia que hi havia eixes gravacions, les vaig buscar i l’objectiu era que Rosa o la Fiscalia el denunciaren», ha resumit.
Aquestes gravacions van ser posteriorment aportades per Rosa Pérez a Fiscalia en un pen drive, i al testimoni li van requerir també el pen drive i l’ordinador, «no el disc dur», ha puntualitzat. Inicialment no li van preguntar per l’aparell en el qual es trobaven les gravacions fins que va fer la seua compareixença formal i va manifestar que estaven en el disc extern. «I no recorde si va ser el fiscal o l’UCO qui em van dir que m’oblidara d’això i que em centrara en l’ordinador», ha assenyalat.
D’altra banda, en la sessió d’aquest dimarts ha comparegut, en qualitat de testimoni, l’exvicepresident de la Diputació de València, Juan José Medina, qui suposadament tenia com assessor un dels acusats en el procediment, Juan Antonio Sanz Núñez. Ha indicat que aquest treballava per a Imelsa, però estava en zona de Diputació, encara que no ha pogut concretar si era assessor seu: «Ho desconec però col·laborava amb mi en moltes qüestions i desenvolupava activitats», ha manifestat.
En referència a això, ha assenyalat que parlava amb l’acusat en els passadissos de la corporació provincial i li comentava que portava temes de xarxes socials. També el va veure en alguna ocasió en actes institucionals, ha assenyalat. «El veia tots els dies que anava a Diputació, estava en una taula. Jo coneixia als assessors del P,P però no sé exactament si era assessor meu o no», ha insistit.
Durant la jornada d’aquest dimarts també han declarat diversos testimonis proposats per la defensa de l’acusat, Francisco José Antequera, qui figurava en Imelsa com a assessor d’Emilio Llopis, excap de gabinet de Rus.
Entre ells, ha comparegut davant el tribunal una funcionària de la Diputació que va treballar com a administrativa amb el grup d’assessors de la Diputació entre els anys 2012 i 2015. Ha explicat que desenvolupava el seu treball en una sala gran i que la seua taula estava al costat de la d’Antequera. També ha indicat que Antequera tenia assignat un lloc permanent amb l’equip informàtic, «com tots els que treballaven allí», ha manifestat. Així mateix, ha assenyalat que acudia tots els dies al treball i el seu horari era de 8 a 14.30 o 15 hores. Ha asseverat que cap assessor fitxava, «només els funcionaris», i que Antequera s’ocupava de la comarca del Camp de Morvedre i contactava amb alcaldes per a informar-los d’ajudes i subvencions.
Un altre testimoni, funcionari també en la Diputació des de l’any 2000, ha coincidit amb la seua companya i ha assegurat que Antequera tenia una taula al despatx i un ordinador, i que acudia a treballar. «Per a mi era com un assessor més», ha asseverat.
