Els investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jesús Alturo i Tània Alaix han conclòs que el Llibre dels jutges, conservat a la Seu d’Urgell (l’Alt Urgell), va ser copiat entre el 1060 i el 1080, quasi un segle abans del que s’havia fixat fins ara i, per tant, se situa com el testimoni més antic que es conserva escrit íntegrament en català. El segueix com a text més antic les «Homilies d’Organyà», que es van copiar al voltant del 1220. En tercer lloc, hi ha una altra còpia del primer llibre, que es conserva a la Biblioteca de Montserrat, d’entre el 1220 i el 1230. Aquest darrer text s’havia situat a finals del segle XII.
Per altra banda, l’estudi, que han dut a terme sobre els orígens de la llengua catalana i els testimonis més antics que es coneixen, ha permés als investigadors avançar la formació del protocatalà del segle VII i inicis del VIII al segle IV. Alturo i Alaix recullen la investigació al llibre Lletres que parlen, publicat per La Magrana.
Els investigadors de la UAB Jesús Alturo, catedràtic del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’edat mitjana i Tània Alaix, investigadora del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, han dut a terme els últims anys una recerca en què han analitzat milers de manuscrits d’arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de França, Itàlia i el Vaticà.
Una de les conclusions més importants és que la còpia del Llibre dels jutges de la Seu d’Urgell va ser copiat pràcticament un segle abans del que es pensava fins ara. Ho va fer, probablement, Traver Radolf, prevere de Santa Maria d’Organyà, i el text s’hauria vist afectat per l’incendi d’aquesta canònica el 1090. Entre 1066 i 1084 el prevere va deixar escrits diversos documents en bon llatí i hauria fet la còpia esmentada del Liber iudicum, per a ús del jutge Albertí d’Organyà.
Així mateix, l’estudi també indica que el fragment del Llibre dels jutges de la Seu d’Urgell i el de l’Abadia de Montserrat s’haurien copiat a partir d’una sola traducció, i no de dues com s’havia considerat fins ara.
Origen del català
Així mateix, els resultats de l’estudi aporten una visió nova sobre l’origen del català, amb noves descobertes sobre els testimonis escrits més antics identificats fins ara i els personatges que els van crear. Fins ara, ha explicat Alturo, la formació de la llengua catalana se situa a finals del segle VII a principis del VIII, segons el criteri del «gran medievalista i llatinista», Joan Bastardes.
Els investigadors situen el moment de la formació de la llengua catalana quatre segles abans del que es coneix fins ara, al segle IV. La trobada ha estat gràcies als escrits de sant Pacià, bisbe de Barcelona, on s’hi han identificat paraules i expressions com «si te placet», conegut hui dia com si et plau, o «subinde», com la paraula sovint. L’ús d’aquestes frases curtes es fan més abundants al segle IX, segons han detallat, i és considerada l’època d’arrencada de la catalanització de l’escriptura.
Primers escriptors del català preliterari
Alturo i Alaix han elaborat una relació dels que consideren els primers trenta escriptors del català preliterari. La llista, encapçalada per sant Pacià, comprén altres noms com ara el canonge Adanagell de Vic, conegut per fer servir per primera vegada la paraula «estel» l’any 889, i el diaca Egfred de Barcelona o Ramon de Cabó, identificat en un estudi anterior dels mateixos investigadors com l’autor del Memorial de greuges de Guitard Isarn. D’entre els nous manuscrits, destaquen figures com ara l’abat de Santa Maria d’Alaó, a qui atribueixen el jurament de Radolf Oriol; Pere Jofre, qui hauria escrit la còpia del capbreu de Fontanet, o Bernat d’Ortoneda, canonge i notari públic d’Organyà.
L’estudi que han dut a terme també té en consideració els primers escrivans en llatí, com els tres primers dislèctics coneguts o el primer «home del temps» de les terres catalanes. També fa referència a les primeres dones alfabetitzades, com ara la monja Riquell, primera lectora d’un llibre deixat en préstec, o la culta Guidenell, primera dona a escriure una frase en un document original conservat a Catalunya.
Segons l’estudi d’Alturo i Alaix, el català escrit, tal com s’ha argumentat sempre, no va emergir en el seu moment per la ignorància dels escrivans i per la incapacitat de la llengua llatina per expressar els nous conceptes de l’època feudal.
