El 27 de febrer del 1972 el grup Carraixet (amb el seu nom originari, Carraixet 72) va actuar per primera vegada. El concert es va celebrar a l’Escola de Mestria Industrial de Castelló de la Plana, sense el permís del govern franquista. És la banda més longeva del País Valencià. Ha resistit les modes, el masclisme, una dictadura, la violenta batalla de València i fins i tot una bomba.
La formació es va crear el 1971 a partir d’una rondalla que dirigia Lleonard Giner. Destaquen membres com Rafa Arnal, que va impregnar de valencianisme les lletres i la música. En aquests primers anys, es va posar en contacte amb altres formacions i músics de la Nova Cançó, com ara l’Equip de Folk, Manolo Miralles, Enric Ortega, els Sols de Sueca (que més tard formarien Al Tall), els Pavesos, amb Joan Monleon al capdavant, Rafael Sena…
Les dificultats van obligar a dissoldre el grup l’estiu del 1973. El líder del grup (Lleonard Giner), acompanyat de la seua filla (M. Carme Giner) i un altre membre del grup (Pepín), es van integrar en el reformat grup dels Pavesos. Altres formarien un grup de teatre i altres es dedicarien a l’activisme polític.
El 1975, Lleonard Giner va plantejar una reestructuració del grup amb la incorporació d’antics membres del primitiu Carraixet 72.
Carraixet va prendre importància en el moviment musical de la Nova Cançó de manera gradual. La implicació del grup en els canvis socials i polítics que es van esdevindre a partir de la segona meitat de la dècada del 1970 amb la recuperació cultural i lingüística al País Valencià, formaria part de la personalitat de la banda. Tant és així que foren víctimes de la violència política que en aquells moments es van viure amb l’atemptat frustrat de l’extrema dreta, que col·locaren artefactes explosius als baixos de la furgoneta del grup.
El 1978 Carraixet va enregistrar Beure, cantar i ballar, el seu primer disc, un repertori de cançons populars de l’Horta. El grup hi va introduir molt prompte instruments de vent que ampliaven les seues possibilitats musicals. Fins llavors les sonoritats procedien únicament de les cordes de les guitarres, guitarrons, bandúrries o llaüts. Així és com van incorporar-hi una innovadora adaptació del pasdoble Paquito el Xocolater, tradicionalment interpretat per bandes de música. Aquest treball va aparéixer al segon disc, Entre col i col… lletuga, el 1979.
El 1983 es va produir una nova incorporació al grup, Vanessa, la filla menor de Lleonard. Durant els anys següents, Carraixet centrarà la seua activitat en la col·laboració amb altres artistes, no sempre musicals. Una altra incorporació destacable va ser la de Rafa Arnal (fill del qui va ser cofundador de Carraixet) l’any 2000. Però l’esdeveniment que més ha marcat aquest grup en els darrers anys, ha sigut la desgraciada mort del fundador i líder del grup, Lleonard Giner, el 2005.
El 2022 Carraixet va complir 50 anys i ho va celebrar amb la publicació del disc Carraixet 50, que va ser presentat en directe al Teatre Principal de València el passat 18 de desembre.
