Compromís proposarà a les Corts declarar Bé d’Interés Cultural (BIC) els clubs esportius centenaris amb l’objectiu de «preservar-los de males gestions».
El diputat de la coalició Jesús Pla i el portaveu del grup municipal de València, Pere Fuset, s’han reunit amb representants de la plataforma Llibertat VCF per a conéixer les seues aportacions a l’expedient per al BIC del València CF.
En concret, han registrat al parlament valencià una proposició no de llei en la qual sol·licita que la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, estudie la viabilitat i les conseqüències legals d’atorgar la condició de Bé d’Interés Cultural Immaterial als clubs esportius.
Segons ha explicat Pla, amb aquesta iniciativa parlamentària busquen que «l’administració pose en valor tots aquells trets culturals i socials associats als clubs esportius centenaris del nostre territori, amb especial atenció als clubs de futbol, que aporten un gran valor associatiu». «Entenem que cal preservar, dins del marc normatiu, tots aquells trets històrics identitaris dels clubs esportius centenaris per a evitar una possible pèrdua en cas de refundació per una mala gestió», ha afegit.
Recentment, per iniciativa dels grups municipals de Compromís als ajuntaments d’Alacant i de València, s’ha plantejat la possibilitat de declarar el València CF, el Llevant UE i l’Hèrcules d’Alacant CF com a Bé d’Interés Cultural.
Per part seua, Fuset ha assenyalat que «cal ser prudents i actuar amb sentit comú però al mateix temps no posar-nos de perfil davant amenaces factibles. La reunió amb Llibertat VCF vol ser un reconeixement al seu treball que serà molt útil per a l’obertura d’un expedient de protecció per al València Club de Futbol que pensem també s’ha d’impulsar per al Llevant UE tal com contempla la moció que Compromís hem presentat al ple i que confiem que, com en el cas del Hercúles d’Alacant, puga rebre el major suport», ha agregat.
«Gran valor social»
El plantejament de Compromís en aquesta qüestió és que els clubs de futbol «sempre han aportat un gran valor social al nostre territori, molts d’ells han servit com a foment de l’associacionisme».
«Al País Valencià comptem amb moltes entitats esportives centenàries que indubtablement aporten un gran valor històric, identitari i cultural. Per tant, és fonamental que les administracions, dins del marc normatiu, garantisquen la protecció dels valors vinculats a aquestes entitats centenàries», han indicat.
Com a precedent, el 2016 la Junta d’Andalusia va declarar BIC el Recreativo de Huelva, considerat com el més antic de l’estat. La proposta, que va ser ratificada pel Ministeri de Cultura, destacava la rellevància històrica del club, el seu pes en la identitat de la ciutat i la província de Huelva, l’existència d’una xarxa associativa al seu voltant i una sèrie de valors etnològics dignes de ser preservats. Aquesta declaració, pionera en l’estat espanyol, explicita, en definitiva, la importància de valorar i preservar les manifestacions culturals i de sociabilitat vinculades a un club esportiu centenari.
La llei estatal de l’esport, del 1990, va obrir la porta al fet que els clubs es convertiren en societats anònimes esportives. Això va fer que moltes d’elles esdevingueren, de facto, empreses, i que començaren a actuar amb una lògica econòmica que no sempre ha tingut en compte els elements emocionals, associatius i identitaris que són intrínsecs a alguns esports, i especialment al futbol. Per això, en el procés d’elaboració de la nova norma estatal en matèria esportiva, la Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’Esport, el grup parlamentari de Compromís en el Congrés dels Diputats va presentar 44 esmenes que demanaven, entre altres coses, la incorporació de mecanismes que garantisquen la participació de l’afició en la presa de decisions, i com a mitjà per a democratitzar els clubs. Però la major part d’aquestes propostes van ser rebutjades, encara que reflectien allò que està demanant la ciutadania, especialment en relació amb els grans equips de futbol.
Com ha explicat Pla, «atés que no existeix un precedent en el nostre territori d’una declaració d’aquesta naturalesa, i que aquesta ha de trobar encaix en la normativa vigent, plantegem que des del Consell s’estudien prèviament les conseqüències per a establir-lo de la manera més eficaç possible».
